Passejant amb les vaques...
Un dia “passejava amb les vaques” al seu poble i l’endemà era al Camp Nou. Els qui coneixen Enrique Setién Solar asseguren que és un amant de llegir els clàssics. És probable, per tant, que el nou tècnic conegui aquella idea de Friedrich Wilhelm Nietzsche en què les vaques també són protagonistes. Pel cèlebre filòsof alemany, l’home amb “esperit lliure” és aquell que “no es conforma amb el mediocre benestar”, que sí que acceptem la majoria d’humans conformistes “i les vaques”. A risc de semblar pedant, la idea de Nietzsche m’encaixa amb la situació actual.
En les dues últimes temporades el Barça ha tendit a la mediocritat, assumida majoritàriament amb conformisme irritant. El canvi de tècnic ens obrirà de ment i d’esperit? Tindrem possibilitats reals de guanyar d’una punyetera vegada la Champions? Miracles a Lurdes, seria la resposta conformista (o realista). Però...
Setién hereta un Barça amb molts dèficits, una columna vertebral que passa de la trentena, desgastada i psíquicament tocada pels fantasmes de Roma i Liverpool, i amb inèrcies complicades de revertir. No obstant això, amb Setién jugarem millor que amb Valverde, segur. I avui, després de dos partits diguem que poc estimulants (Granada i Eivissa), Mestalla i el València són plaça i rival ideals per començar a demostrar-ho.
Cruyffista radical
Setién es considera un cruyffista radical. Una seductora declaració de principis. Però alerta! Precisament la clau del seu èxit (que serà el nostre) radicarà en els matisos que sàpiga aplicar al seu radicalisme. Parlant en plata: facturar un 82% de possessió i rematar tres vegades a la porteria del Granada és una broma. En canvi, les variants tàctiques del 4-1-4-1 i el 3-5-2, amb què Setién ha fet jugar Las Palmas i el Betis, són interessants. Entre altres detalls, permeten reordenar equilibradament les funcions per fer la pressió en casos, com el nostre, en què un dels tres davanters (Messi) està alliberat de fer-la.
Marge de millora
A partir d’aquí, el marge de millora del Barça és molt gran i, si Setién és capaç de dotar l’equip del to físic adequat (necessari per aguantar el ritme i la intensitat) i sap aplicar amb determinació les rotacions indispensables per mantenir “tots els jugadors de la plantilla connectats”, com ens va dir que faria, i per procurar que els millors arribin frescos als moments decisius, podem (si més no) competir (també) per la desitjada Champions. La resta dependrà dels jugadors. Encara més, els pesos pesants s’han de guanyar la seva continuïtat al camp. Aquí només Messi és intocable.
Fitxar un 9!
La pregunta no és si hem de fitxar un 9 (que és obvi), sinó com és possible que el Barça, amb la plantilla més cara del món, no tingui un davanter centre de mínimes garanties per oxigenar i suplir quan faci falta el 9 titular, Luis Suárez, un veterà del Vietnam (33 anys) i amb un genoll gairebé ortopèdic. Perquè al Luisito no li agrada tenir competència directa? No anem bé.
Si Lautaro Martínez (22 anys), el golejador de l’Inter, és l’escollit (a mi m’encanta) s’ha d’anar a totes per ell. I si avui contractar-lo és inviable, el mercat ofereix alternatives de garantia per reforçar l’atac en aquest lloc clau i específic de manera imminent. L’opció de Griezmann (que no és un 9) com a solució, perquè ve de marcar dos gols contra un segona B, és un acudit dolent. Siguem seriosos. A fitxar!
