L’EDITORIAL
Gran en molts sentits
Víctor Tomàs deixarà l’handbol quan s’acabi la temporada. El capità de l’equip del Barça des de l’any 2012 ho va anunciar ahir de manera totalment inesperada perquè els metges li han detectat un problema al cor que pot condicionar la seva vida en el futur si continua la pràctica professional de l’esport. Si algú dubtava de la manera de ser com a persona i de la seva professionalitat com a esportista, que repassi la compareixença que va fer ahir Víctor Tomàs. Pel que va dir, per com ho va dir i per la gent que el va acompanyar en aquesta jornada tan important en la seva vida. Ha de ser molt dur haver de deixar de fer el que més t’agrada després d’haver aconseguit que el somni de nen es fes realitat. Però és encara més important poder viure la vida més enllà de l’esport, i això és el que ha triat Víctor Tomàs. Amb 34 anys i en condicions normals, encara podríem haver vist el número 8 de l’extrem blaugrana un parell de temporades més a les pistes. No serà així, però ens queden quatre mesos en què l’handbol, tant a Catalunya i l’Estat espanyol com a Europa, podrà acomiadar un dels grans d’aquest esport. Gran pel joc, pels èxits –amb el Barça i amb la selecció espanyola– i per haver estat un gran ambaixador de l’handbol. També pel fet de ser un home que estima Catalunya i que no s’ha amagat mai en aquests anys convulsos que estem vivint. Queden quatre mesos i la Champions de Colònia fa ara encara més il·lusió a tots els aficionat culers. Per ell, per en Víctor.