Opinió

Ja n’hi ha prou!

Josep Maria Bar­to­meu va pel camí de con­ver­tir-se en el segon pit­jor pre­si­dent de la història del Barça. El pit­jor a títol vita­lici és i serà Joan Gas­part, of course. Amb el matís, però, que en l’època tene­brosa de “l’amic Joan” no teníem la plan­ti­lla més cara del món i lide­rada pel millor fut­bo­lista de tots els temps. Molts es pre­o­cu­pen pel futur del Barça, per què serà de nosal­tres quan Messi ja no hi sigui. I no s’ado­nen que la temuda fase post-Messi ja fa dues llar­gues tem­po­ra­des que l’estem vivint, amb Leo encara a dins. És pre­sent. Capisci? Aquest és el drama.

Val­verde no ha estat mai un tècnic de talla Barça. Ras i curt. No va saber opti­mit­zar la plan­ti­lla, ni pri­o­rit­zar els objec­tius, ni qua­drar els pesos pesants... I què es pot dir d’Abi­dal, Pla­nes, el CEO Grau... Un con­cert d’inep­ti­tuds que, per exem­ple, ha dei­xat Qui­que Setién amb una plan­ti­lla debi­li­tada (sense un 9 suplent, amb només tres cen­trals que jus­te­gen, amb un cola­dor a la banda esquerra...) per afron­tar el que resta de curs. Al·luci­nant! I per cert, tot i que les decla­ra­ci­ons d’Abi­dal són ina­de­qua­des, alerta quan diu “els juga­dors no tre­ba­lla­ven gaire”. Aquest és el tema de fons.

Però qui ha triat i posat totes les peces en aquest tau­ler que cau a tros­sos és el pre­si­dent. Ell i la seva junta direc­tiva són els màxims res­pon­sa­bles d’haver dila­pi­dat els últims millors anys de la nos­tra història. Passi el que passi a par­tir d’ara, és evi­dent que la seva gestió no està a l’altura mínima exi­gi­ble d’un club top mun­dial i pri­mera marca glo­bal del nos­tre país. La con­vo­catòria anti­ci­pada d’elec­ci­ons és, per tant, una obli­gació inex­cu­sa­ble. Ja n’hi ha prou!

És el que hi ha

A San Mamés el Barça va jugar un bon par­tit, amb acti­tud ade­quada, llui­tant per cada pilota divi­dida i amb símptoma de millora física con­tra un rival intens però nor­ma­let, l’Ath­le­tic Club. I no n’hi va haver prou. Impotència.

És el que hi ha i con­tra el Nàpols la pel·lícula sem­bla que serà simi­lar. L’objec­tiu ha de ser pas­sar a quarts com sigui i ja veu­rem en quin estat físic (fac­tor bàsic per man­te­nir el 4-3-3) i men­tal estem ales­ho­res. En aquest sen­tit, a diferència del des­ga­vell con­tra el Lle­vant a casa (al minut 71 i amb 2-0 a favor, Setién va can­viar Gri­ez­mann per Sergi Roberto, un canvi poruc però cohe­rent veient com els valen­ci­ans ens entra­ven per on volien: la banda d’Alba era el cor­re­dor medi­ter­rani), a Bil­bao l’equip va ser un bloc. “Aquest és el camí”, va afir­mar el tècnic cànta­bre, tot extra­ient la lec­tura posi­tiva del par­tit a pesar de la der­rota.

Per­dre la copa sap greu però no és greu. El par­tit impor­tant és el de demà al Villa­marín, de lliga. Pre­o­cupa el des­gast de dijous.

La “justícia simu­lada”

El clar penal a De Jong a San Mamés no revi­sat per l’àrbi­tre del VAR, el gol anul·lat al Sevi­lla a Cha­martín per una falta invi­si­ble detec­tada per l’àrbi­tre del VAR, el penal de Case­miro a Morata en el Madrid-Atlético que l’àrbi­tre del VAR va igno­rar escan­da­lo­sa­ment... L’eina cre­ada per cor­re­gir erra­des, con­ver­tida en coar­tada legal per con­ti­nuar fent tram­pes.

Després del derbi madri­leny, el res­pon­sa­ble blanc de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, Emi­lio Butra­gueño, decla­rava amb posat seriós: “El VAR és una eina molt útil i s’ha d’apli­car bé.” Que sub­til! Per­me­tin-me que ho remati amb tot un clàssic com Plató: “La pit­jor forma d’injustícia és la justícia simu­lada.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.