Fontajau i èpica són dos conceptes que molt sovint s’enllacen. Al pavelló gironí s’han viscut moments esportius gloriosos. A través del bàsquet, principalment, però també en altres disciplines, com per exemple el patinatge. Per això no és estrany que la seva recuperació, després de l’acarnissament del temporal Glòria, tingui també un component èpic. La magnitud del desastre feia preveure, inicialment, que no es recuperaria la normalitat fins al cap de tres mesos, com a mínim. Finalment seran només tres setmanes. Pràcticament una heroïcitat que ha estat possible gràcies a la implicació de molts actors que hauran de treballar fins a l’últim moment per arribar a la data i l’hora fixades: diumenge, una del migdia. Moment en què començarà el millor partit de bàsquet femení que ara mateix es pot veure a l’Estat: l’Spar Citylift-Perfumerías Avenida. Sens dubte, més enllà de les moltes necessitats i dels diversos clubs que usen la instal·lació, aquest partit ha estat la principal motivació per prémer l’accelerador. I el pavelló no estarà impecable, ni molt menys. Però sí que complirà tots els requisits necessaris per aplegar les 4.000 ànimes que s’hi esperen i que vindran motivades per viure un altre moment especial dins d’aquelles quatre parets.

Esportivament, el partit arriba en el moment idoni. La parada obligatòria per seleccions ens ha permès desconnectar del moment més complicat d’aquesta temporada, amb un cabàs de derrotes que havia generat dubtes i, el que és pitjor, una falta de confiança preocupant –dins i fora de l’equip–. Les jugadores que aquests dies han estat amb les seves seleccions arriben a Girona amb el premi d’haver obtingut el bitllet per als Jocs Olímpics de Tòquio. I les que no tenien obligacions esportives han pogut fer un parèntesi mental i físic que feia falta en tots dos sentits. Per tant, Surís rep un grup amb una barreja de motivació i descans que pot ser molt interessant. Al davant, un Avenida que, fins a l’aturada, vivia sensacions totalment contràries: moment dolç de joc, la moral pels núvols, victòries contundents i líders en la classificació gràcies als regals de les gironines. Però tot això ho podríem considerar passat. És com posar el comptador a zero. Les inèrcies s’han aturat de cop i la clau és veure com es posen en marxa de nou, a una banda i a l’altra.

L’ambient serà espectacular, no en tinguin cap dubte. El fet de recuperar Fontajau gairebé de manera inesperada ja és una motivació per si sol. I si el farcit és un partit d’aquest nivell, es multiplica per mil. No obstant això, més enllà de les ganes que sempre es tenen de guanyar l’etern rival, la màxima exigència de l’equip, més enllà de la victòria, serà tornar a recuperar aquell cor i aquella entrega que l’han fet especial i sense els quals no hauria estat possible guanyar la lliga la temporada passada o la supercopa al principi d’aquesta. Sense aquesta ànima no hauríem viscut memorables nits europees ni hauríem tingut la sensació que amb aquest bloc tot és possible. Qualsevol cosa èpica.