Només fa un mes que va arribar i Quique Setién ja ha entès què vol dir ser entrenador del FC Barcelona. Per sort o per desgràcia, a la seva edat ja no li sortiran cabells blancs. La il·lusió per dirigir l’equip d’un club que ha admirat des de fa dècades contrasta amb la realitat d’allò que s’ha trobat, una entitat vinguda a menys en l’aspecte esportiu, vivint fonamentalment d’inèrcies del passat i de Messi, i econòmicament sota sospita després d’observar com es venen jugadors –encara que sigui per quatre euros– i com no se’n fitxen. Que cadascú hi posi el qualificatiu que vulgui: avui, 14 de febrer, després de perdre la supercopa i la copa, a punt d’entrar en la fase decisiva de la temporada, el vestidor del Camp Nou tindrà 18 inquilins, inclòs l’últim fitxatge per substituir Dembélé. Això sí, Luis Suárez encara està lesionat i Umtiti fa el que pot per lluitar contra els seus genolls. O sigui, el tècnic no en té prou ni per fer una convocatòria. Un partit, un altre i el següent. La lliga i la Champions.

La política de fitxatges dels últims anys ha estat terrible, pel desencert en l’elecció del futbolista (en quatre anys i mig del president Bartomeu, 27 fitxatges –a punt del 28è– dels quals només en queden 10 a la plantilla i només dos són titulars indiscutibles) i pel malbaratament del diner (més de 1.000 milions d’euros invertits). En el filial, encara pitjor: en quatre anys i mig, 47 fitxatges –a punt del 48è– sense que ni un s’hagi consolidat en el primer equip. I a la base, amb la deserció de moltes de les apostes del club, desànim en veure tant despropòsit. Com dèiem, com que la renovació ha fracassat, la meitat de l’onze titular blaugrana sobrepassa els 30 anys i continua sent tan indiscutible que ho ha de jugar tot. I, com que les energies no són les mateixes i la joventut no pressiona, l’equip està com està. Toca, doncs, que Quique Setién l’encerti per ajudar l’equip a superar una situació molt complicada. Paradoxalment, el futur d’aquesta junta directiva –no de Bartomeu, que com a molt tard d’aquí a un any i mig ha de plegar– està en mans dels futbolistes que han deixat tirats.

És evident que el Barça no va sobrat de cames, que no està per anades i tornades, per córrer d’àrea a àrea, per dominar les àrees i oblidar-se de la resta. És evident que, després de provar diversos dibuixos, Setién ha fet un pas enrere per mirar de trobar la millor distribució que permeti als jugadors curses més curtes i més útils. Sap que és impossible disputar els 15 partits de lliga que falten i els que siguin de copa d’Europa –set, en el millor dels casos– amb el mateix onze, així que haurà d’encertar en les rotacions i treballar aquells aspectes que economitzin esforços. Per exemple, ja hem vist interès en la sortida ordenada de la pilota o la verticalitat dels interiors per estalviar a Messi haver de fer-ho tot. En canvi, encara no hi ha hagut millora en el control dels partits des de la versió més posicional. En els tres últims partits contra el Betis, l’Athletic o el Llevant, el Barça ha estat incapaç, amb el marcador a favor, d’adormir el joc i tancar els partits des de la possessió. Allò que dèiem, la sorpresa de Setién ha estat venir a la casa del joc de posició i trobar-se un buit descomunal.

Veurem fins on arriba la mà de l’entrenador i fins on les cames i el cap d’uns futbolistes que, això sí, ja han demostrat que estan disposats a lluitar contra corrent per acabar la temporada tancant unes quantes boques.