Esperpent, xiulades i estil
Quina pudor! Dilluns, la Ser destapava l’escàndol i tots conjugàvem el verb monitorar. El Barça reaccionava amb una noteta en què ho negava tot i es reservava “el dret a exercir les accions legals oportunes”. Perdó? Per ser creïble, procedia inexcusablement presentar denúncia al jutjat. Punt. L’endemà, en l’acte del Premi Vázquez Montalbán, J. M. Bartomeu es referia al “tema de les xarxes socials” per dir-nos que rescindia el contracte (tòxic) amb l’empresa I3 Ventures. Ahir (mentre un servidor escriu aquesta nota) es reunia la junta directiva, el grau de credibilitat de la qual ja és equivalent als -15º que marcava (també ahir) el termòmetre a Sibèria. Continuarà...
És a dir, que fa tres anys que paguem gairebé un milió d’euros (primera aixecada de camisa) a una empresa per controlar els continguts a les xarxes socials (res a dir) i endolcir la imatge del presi (molt maco!), però desconeixíem que la tal I3 Ventures operava també amb comptes intoxicadors per desprestigiar professionals nostres (com Messi!) i persones de l’entorn (per cert, tot provocant –s’ha de ser pallús!– l’efecte contrari: Víctor Font ja té mitja campanya feta). Ens prenen per imbècils? Sí, ens hi prenen! Esperpèntic.
El Barça ha d’estar dirigit i gestionat pels millors professionals en cada parcel·la. M’horroritza pensar que estem en les pitjors mans imaginables. Dita la qual cosa, necessito parlar de futbol...
El porter pivot
Convertir el porter en el pivot per sortir amb la pilota controlada, sota pressió del rival a primera línia és una evolució del joc creatiu o un retrocés? El dia del Getafe, el Camp Nou va xiular l’estil o una praxis inadequada? “Dissimular és teixir un vel de tenebres honestes, no per donar forma a la falsedat, sinó per donar descans al que és vertader”, reflexiona poèticament el personatge de Roberto a L’illa del dia abans, d’Umberto Eco. Quedem-nos amb la idea. Igual com en les dues darreres temporades i el que hem jugat d’aquesta Messi ha dissimulat fins on ha pogut les mancances ofensives d’un equip mal entrenat i amb un esquema deteriorat, ara és Ter Stegen l’encarregat de dissimular els limitats recursos dels seus companys de camp, tot assumint un rol que no li pertoca.
Un porter amb bon joc de peus és clau en el joc de posició. Però una cosa és que Ter Stegen comenci la jugada i una altra convertir-lo en el jugador de referència per desactivar la pressió agressiva dels contraris, que han detectat un punt dèbil en el nostre esquema. Traspassar la responsabilitat principal de l’acció al porter no soluciona el problema, sinó que dissimula la solució vertadera, que es basa a millorar les prestacions dels centrals, del migcentre i dels laterals a les bandes, tots en disposició d’oferir-se i maniobrar coordinadament. Són ells els encarregats d’aplicar els conceptes tècnics essencials per garantir una sortida de pilota neta i franca: mobilitat, velocitat d’execució i de circulació, ritme i atreviment per superar la pressió i avançar línies...
No ens confonguem
La melodia sincopada del teva-meva i pilota enrere tot basculant per madurar la jugada té sentit del mig del camp en endavant, lluny de la zona de perill. A tocar de la línia de gol, és una temeritat evitable.
Parlant clar: Ter Stegen no ha de dissimular les mancances del Piqué actual (moviments lents, poca clarividència i conduccions excessives) i companyia. Jo hi era i es va xiular aquesta “deixadesa de funcions”. No ens confonguem, de l’estil no renega ningú.
