En època de coronavirus toca estar al servei del que ordenin les autoritats sanitàries. L’esport és una eina tan saludable que és un desastre que s’hagi hagut de parar tot, però ara, diuen els que en saben, les prioritats són unes altres. Tant de bo es pugui recuperar aviat la normalitat.

Mentrestant, amb l’ànim de distreure, donarem una volta per la xerrada que Josep Maria Bartomeu va fer, dimarts passat, al Círculo Ecuestre de Barcelona, on, per cert, va parlar de moltes coses, referèndum de l’Espai Barça i eleccions del 2021, inclosos. Dels comicis, només un comentari. El president va explicar que esperava unes eleccions “sempre independents dels poders polítics”. Un clàssic. És veritat que l’escenari era el que era i que, en aquests ambients, no es fàcil diferenciar el que és fer política i fer país. És clar, és implantejable la possibilitat que el Barça, com a motor social que és, pugui intervenir desacomplexadament al costat dels moviments cívics, d’altra banda, tal com ha fet al llarg de (quasi tota) la seva història.

El títol d’aquest espai té a veure amb les explicacions de Josep Maria Bartomeu sobre futbol. Les anades i vingudes són tan exagerades que hi ha qui necessita ajuda per a sobreviure al simple exercici de la seva comprensió. Un servidor, per exemple. Sobre Setién: “Tenim molta confiança en ell.” Perill. Es manifesta admirador seu perquè: “És un talibà (cruyffista) dels que ens agraden als culers”, però tothom recorda les seves campanyes anti-Johan al servei de Sandro Rosell, maquillades interessadament després de la mort del Johan. Fins i tot va parlar de Rinus Michels com el millor entrenador que recorda. Va ser bo, sens dubte, boníssim, però només cal repassar la història per veure que en clau culer post-anys setanta –la seva època– hi ha, com a mínim, dos tècnics molt més influents que Mr. Marbre. Segurament tampoc era el millor escenari per lluir gaire els seus noms... En aquesta línia, l’elecció de Pep Segura (i d’altres) per dirigir primer la base i després el primer equip tampoc té gaire a veure amb determinades idees. Avui, gràcies a moltes de les seves decisions per liderar el futbol del club, la cara del primer equip està bruta i la de la base, llardosa. Això sí: “La plantilla és curta pensant en el Barça B.” Segur que no té res a veure amb situacions econòmiques de crisi? No sabem si Fati, Puig, Collado i la resta han notat gaire la generositat de la decisió.

Bartomeu va parlar de Neymar: “No hi ha res previst, però amb el brasiler mai se sap.” De veritat? “El seu adeu ens va obligar a canviar la política del primer equip” portant Coutinho i Dembélé –tenint Mbappé en el punt de mira– i, poc després, Griezmann. Tres temporades, 500 milions i unes quantes demandes després, Neymar continua en l’òrbita de Bartomeu. Decadència esportiva, econòmica i, també, ètica.

Quan diem que és important que el president d’un club de futbol sàpiga de futbol no volem dir que sigui la persona de tot el món que més sàpiga de futbol. Es tracta, simplement, de tenir uns criteris per a l’elecció dels executius que garanteixin que el model escollit es porti a terme amb rigor i sense revolts.