L’EDITORIAL
El COI guanya temps
La reacció del COI a les pressions dels EUA i d’altres comitès olímpics i federacions ha estat fulminant –reunió extraordinària aquesta mateixa tarda–, i també intel·ligent. El moviment olímpic es concedeix un termini de quatre setmanes més per decidir sobre l’ajornament dels jocs, un fet que ja admet obertament que es planteja. De moment, no en contempla la cancel·lació, però res no impedeix que en aquests 28 dies aquesta possibilitat prengui forma. De moment, el COI intenta desactivar les postures més furibundes i guanyar temps per reposar l’anàlisi i no deixar cap variable sense valorar.
Perquè de variables n’hi ha un munt. Des de la temporalitat tan diferent de l’extensió del coronavirus pel planeta –tot fa pensar que les potències asiàtiques estan molt a prop de reprendre l’activitat mentre els altres continents oscil·len el caos d’una epidèmia massiva en algunes zones d’Europa i algun encara tímid episodi de contagi en molts països americans.
Al matí, el president del COI Thomas Bach ja havia orientat la línia que adoptaria l’organisme. No és tan fàcil desmuntar uns Jocs Olímpics, ni tan sols empènyer la competició cap a la tardor. Milions de pernoctacions al Japó i un calendari de 33 esports configuren un mastodont difícil de mobilitzar en conjunt. I a nivell econòmic, tot ajornament que no tingui l’acord de les televisions titulars dels drets d’imatge implica una ruïna immediata, tot i que el COI, com tothom, haurà d’assumir que aquesta crisi sanitària global no serà innòcua per a ningú. Ho han entès els jugadors del Barça, que semblen predisposats a negociar rebaixes salarials per no comprometre la viabilitat del negoci. Del seu negoci.