Jo no tinc gimnàs, tinc nevera
Espais grandiloqüents amb vocació de poliesportius, jardins latifundistes adornats per una piscina olímpica, màquines per vigoritzar els tríceps, quàdriceps, i glàndules genitals en tot el seu conjunt, i per sobre de tot, cossos simètrics seguint els paràmetres de bellesa de la Grècia antiga. En aquest context de petit Liceu de la tonificació, els seus fills hi fan circular pilotes cap al no res mentre ells suen amb un somrís de sacrifici. Prou. Així, sense retrets, ni enveja i pregant pel bé de tothom, però deixeu de fer gala dels vostres entrenaments a gimnasos particulars perquè malmeteu la fràgil salut psicològica del poble confinat. Ras i curt. La distància entre la teva zona de peses i el reservat per recuperar la musculatura amb tractaments tailandesos és l’equivalent al que tenim la majoria dels mortals entre punta i punta de les nostres cases, uns metres que fem servir per córrer de manera discordant amb cara de bojos per tal de sobreviure a la follia de tenir nens amb ganes de perdre’s a camp obert. Dit d’una altra manera perquè s’entengui, el màxim esprint que fem molts de nosaltres és l’explosió de vint passes entre el sofà i la nevera per arribar a temps a prendre el darrer iogurt d’alta gamma que combina una capa inicial de mango amb un llit de gerds de l’Empordà. A partir d’aquí, sigueu comprensius i penseu que prou pena passem quan seiem de nit amb la consciència malmesa per gestar un infart i passar a ser població de risc en la futura Covid-21, i clar, només ens falta haver d’apreciar els vostres gimnasos on hi cabria el meu poble respectant les distàncies requerides. Així doncs, prepareu-vos per estar físicament a punt per quan toqui acabar la lliga a porta tancada perquè quan arribi, serà un dels moments necessaris perquè els obsessos confinats desconnectem de l’angoixa d’aquests dies.