Que la crisi de la directiva del Barça l’ha posat en marxa Josep Maria Bartomeu és tan evident com que el president del Barça no és home d’actuar a cor calent. Però que d’aquest fet se’n derivi que el president del Barça hagi rellevat de les seves funcions dos vicepresidents i dos directius més perquè vol donar entrada a qui ha de ser el candidat de continuïtat a les eleccions sembla, com a mínim, arriscat.

Que Bartomeu no actua a impulsos ho avala que la discrepància que acaba amb la pèrdua de confiança ve de lluny i té el seu punt culminant en l’afer dels perfils falsos de les xarxes i els contractes amb i3 Ventures, fa gairebé dos mesos. Les filtracions provinents de la junta no són tampoc cosa dels últims dies. Per tot això, hem d’esperar que Bartomeu estigui preparant un cop de timó per afrontar l’últim any de mandat amb una junta més potent de la que li ha quedat que, sent respectuós amb tothom, té molt menys pes que la que va començar el mandat.

Tots els moviments apunten que l’únic escenari descartat sembla el de les eleccions aquest estiu. És més, per poc marge de maniobra que tinguin les finances del Barça, per molt que la Covid-19 hi hagi impactat severament, el context d’incertesa i recessió que es veu venir per als pròxims mesos segur que proporciona noves oportunitats en el mercat que, en un esquema més estable, difícilment es plantejarien. Amb el panorama tan sacsejat, res no es pot descartar, ni tan sols que s’acabi tenint una plantilla millor de la que es preveia i que els resultat esportius siguin l’aval electoral al candidat patrocinat per Bartomeu. Però per resistir aquest any, i fins i tot per gestionar més bé el club, és imprescindible tenir una junta més forta i més cohesionada.