Si hi ha unanimitat absoluta entre tots els candidats a la presidència del FC Barcelona, com han manifestat reiteradament, per la figura, la feina, la dedicació, el talent, els resultats i els coneixements de l'entrenador actual del club, no caldria que en parlessin més els dies que queden fins diumenge. Si tothom hi coincideix, ja el podrien deixar al marge de la campanya. Tots voldrien tenir la foto amb ell. Suma. Això vesteix, però està de vacances, lluny del soroll electoral, tot i que segurament al corrent de tot allò que es refereix al futur immediat de l'equip.

La coincidència pel que fa a l'actual entrenador blaugrana és la gran proposta comuna en les quatre candidatures i és la gran solució i, alhora, el gran problema que tenen tots plegats. No cal pensar en un entrenador carregat de títols o amb un perfil determinat i de prestigi reconegut i renovat. Ja el tenen. És el gran cohesionador d'aquestes eleccions sense cap voluntat de participar-hi activament, però segurament decidit a votar diumenge que ve. Ara, però, els candidats no poden jugar a fer d'entrenadors com ha estat habitual en altres campanyes en què tots portaven sota el braç noms de futbolistes i entrenadors de renom a dojo. Ara els fitxatges ja els els fan. L'autoritat reconeguda de Guardiola no els permet jugar a fer el trencaclosques electoral ni gosar donar un sol nom per al primer equip. Només faltaria. Tanta generositat i reconeixement professional dels candidats cap a Guardiola segurament xocarà el dia que li parlin de segons quines propostes futbolístiques o de les decisions esportives que cal encarar. Ara, però, haurien d'aprofitar el temps per posicionar-se i explicar les propostes del seu programa que els diferencien dels altres candidats i engrescar els socis barcelonistes per obtenir el seu vot. Això hauria de ser la campanya. Algun candidat potser hauria de pensar a canviar o rectificar determinades estratègies comunicatives en els seus enfrontaments amb els altres candidats, ja que aconseguirà ben pocs rèdits si manté una actitud agressiva. Encara queden debats mediàtics entre els quatre candidats i segurament és molt millor destacar el més positiu de cada un que dedicar-se a ficar el dit a l'ull del contrari i provocar sensacions pel fet de desacreditar oblidant que en un temps no gaire llunyà tots participaven del fet de dedicar al Barça els millors anys de la seva vida. Alguns ho han fet, d'altres ho van deixar a mig camí. Ara tenen a disposició del club uns quants anys més i un aval.