1. Espanya

Dilluns la selecció espanyola mirarà de treure el país de la depressió en que està després de perdre amb Suïssa. Jugarà contra Hondures i, per tant, després dels tres gols que li marcarà, tornarà a ser ferma aspirant a guanyar el mundial. La muntanya russa mediàtica al voltant de la roja és capaç de descentrar el més centrat. Després, contra Xile a cara o creu, ves a saber què passarà. Si Espanya guanya, el seu rival en els vuitens (probablement el Brasil) serà menyspreat fins que sembli que el partit hagi d'acabar 8 a 0. Si els Del Bosque cauen eliminats, pobre don Vicente! Li afaitaran el bigoti. Per tornar-se boig. El futbol empetitit des de la crítica...

2. Suïssa

El fanatisme de la premsa que és fanàtica espanyola va fer que la victòria de l'Inter contra el Barça, posant l'autocar i oblidant-se d'atacar, resultés graciosa. Els italians van accedir a la final de la Champions amb les formes d'un equip petit espantat per l'expulsió de Motta i pel potencial del seu rival. En definitiva, va fer el que va poder... i el resultat va fer molta gràcia! Dimecres a Espanya li va passar el mateix. Atac constant, futbol de toc, alguna ocasió, una errada en defensa i 0-1. Suïssa, que no tenia els seus tres millors jugadors, va tenir sort i va aconseguir els tres punts. És clar, aleshores cal parlar d'atemptat al futbol i de vergonya mundialista. Quina gràcia!

3. Barça

La crítica cavernícola que s'ha mofat de les derrotes del Barça i que ara plora la d'Espanya avui ha de reflexionar. És molt dur jugar sense espais contra un rival només preocupat per destruir, espantat, tàcticament preparat per defensar dos i tres contra un, capaç d'eliminar els passadissos interiors, ben treballats mentalment... En la seva condició de favorit, Espanya viu ara el dia a dia del Barcelona. Xavi, Iniesta, Piqué i companyia saben perfectament què cal fer en situacions com aquesta; Villa, Silva, Xabi Alonso i companyia, no. I Del Bosque, tampoc. El futbol espanyol (ni jugadors ni crítica) mai ha cregut en aquesta filosofia (el tiqui-taca, com l'anomenen despectivament ells) perquè només creuen a guanyar. I tot el que no sigui una victòria autoritza la crítica sense pietat. A Barcelona no val guanyar a qualsevol preu perquè estem acostumats a un estil estètic que a més té èxit. Amb una derrota més, la caspa tornarà a reclamar que torni la fúria española de tota la vida.

4. Busquets

Que es prepari. Del Bosque té un greu problema d'identitat: no ha utilitzat mai aquest sistema fins ara, no té clars els mecanismes per atacar i defensar ni que amb Xavi, Silva i Iniesta a la mitja punta (cap d'ells té gol) l'equip necessita dos davanters per aprofitar les seves passades impossibles, sigui pel centre (Torres) o millor per la banda (Pedro, Mata o Navas); ni tampoc que no calen dos mitjos centres perquè no hi ha feina per a tots dos: en sobra un, Sergio o Xabi Alonso. Algú té dubtes sobre qui serà el sacrificat?