L’EDITORIAL
El tancament de l’esport, al jutjat i al carrer
Demà el sector esportiu, liderat per la UFEC, està convocat a una concentració a la plaça de Sant Jaume en protesta pel tancament de les instal·lacions esportives i la suspensió de les activitats com a conseqüència de les mesures de Procicat. Al·leguen –i són dades de l’estat espanyol– que el 0,28% de contagi constatat en l’activitat esportiva és irrisori en comparació amb el grau de protecció cardiorespiratòria que proveeix l’activitat física als seus practicants i que deriva en un índex d’hospitalitzacions i casos greus per Covid-19 ínfim. Podem discutir les dades, però sense aportar-ne unes de diferent per contrastar-les, són les que hi ha i ens les hem de creure.
Les xifres donen la raó al sector i també està molt estesa la percepció que l’activitat esportiva és bàsicament segura per les mesures de protecció adoptades per clubs, federacions, empreses i practicants. Com també és cert que l’esport infantil del cap de setmana era un element d’ancoratge dels pares a un territori concret que contribuïa decisivament a reduir les concentracions de població els caps de setmana. Però tot això ja està dit i reivindicat, i l’esport ha hagut de tancar perquè el govern i el Procicat no han volgut, pogut o sabut filar prim i multiplicar les casuístiques. Tot tancat, tots a casa, i com a màxim a passejar pel bosc (qui té la sort de viure-hi a prop) o per l’asfalt.
La setmana passada la UFEC va anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per intentar forçar la reobertura. No són els primers que ho intenten. Sense declaració d’estat d’alarma, els jutjats han tombat diversos decrets dels governs. Però ara és diferent, i pretendre que al TSJC s’hi trobarà receptivitat té pronòstic reservat. De moment, el que ha fet és trucar a Madrid per si de cas no fos competent en l’afer. I passaran dies i qui sap si setmanes...
Sense entrar en consideracions polítiques –la C del TSJC no ens ha d’enganyar, és un tribunal del sistema judicial espanyol com qualsevol altres, amb la diferència que té la seu a Catalunya– i vistos els esdeveniments, sorprendria que l’estratègia judicial fos efectiva. La de la pressió pública i visible està per veure que doni més bon resultat –i més amb les mesures de protecció que cal mantenir i que l’esport ha fet seves– però és una carta que encara s’ha de començar a jugar. A partir de demà.