Rivalitats artificials

L’Espa­nyol i el Girona es retro­ba­ran avui, però ho faran en una situ­ació que cap dels dos es podia ima­gi­nar fa dos anys, la pri­mera vegada que es van veure les cares. En aquell temps, des de certs sec­tors es va cer­car d’una manera més o menys inten­ci­o­nada fer bullir una riva­li­tat entre blanc-i-blaus i blanc-i-ver­mells. Una mani­o­bra diri­gida a miti­gar l’espec­tre mediàtic i espor­tiu de l’Espa­nyol. Fer-ho és total­ment lícit. Qui no vol millo­rar en la vida? La riva­li­tat, com la com­petència, és un estímul que ajuda a créixer. De fet, el pro­blema del fut­bol català és no gau­dir de més equips a pri­mera. Cal eixam­plar la base, que sem­bla (enguany més que mai) un mono­cul­tiu. La diver­si­tat és riquesa i per a Cata­lu­nya seria pri­mor­dial gau­dir d’una cos­mo­go­nia d’equips com té Madrid. Par­lar de qui és el segon o ter­cer equip de Cata­lu­nya sem­bla un debat molt naïf que fa per­dre el veri­ta­ble pro­blema de fons: la incon­sistència dels equips cata­lans a l’elit, on només dos han man­tin­gut una tra­jectòria sòlida a pri­mera. Seria valuós afe­gir-hi més equips perquè hi gua­nya­ria el país, també els matei­xos clubs, que s’esti­mu­la­rien els uns als altres, i la diver­si­tat mediàtica. Aquest és el veri­ta­ble debat que ens hem o que s’han de plan­te­jar els direc­tius del fut­bol i les polítiques espor­ti­ves de Cata­lu­nya. Per­se­guir polèmiques estèrils entre el Girona i l’Espa­nyol és per­dre el temps. Només cal recor­dar com els blanc-i-blaus han aju­dat històrica­ment els blanc-i-ver­mells amb ces­si­ons de fut­bo­lis­tes. Els abo­nats giro­nins més antics ho saben bé, i també com d’altres equips els gira­ven l’esquena. Però cert entorn va pre­fe­rir esva­lo­tar aquesta riva­li­tat, que no té cap fona­men­tació real, sinó més aviat ben arti­fi­cial i només fa que per­dre ener­gies en bata­lles estèrils. I tant de bo que el curs vinent l’Espa­nyol, el Girona i el Saba­dell esti­guin a pri­mera. Seria una magnífica notícia i alguns mit­jans hau­rien de fer molts equi­li­bris per qua­drar l’esca­leta.