«Això és el que m'agradaria que em diguessin ara, benvingut al món real, al món no s'és mediàtic, ni crac, ni res, on no hi ha simulacres, ni declaracions grandiloqüents que després no es poden recordar, ni llums que impedeixen veure la cara als interlocutors, ni fotògrafs que ens amaguen del públic, ni decorats de cartró pedra. Sortir d'un somni sempre és dolorós, molt dolorós, però de vegades necessari.» Són paraules que Sandro Rosell va escriure en el seu llibre Benvingut al món real, el 2006, en relació amb el moment en què va dimitir com a vicepresident esportiu del Barça. Han passat cinc anys i ara Sandro Rosell torna a la primera línia del món del Barça, al món on s'és mediàtic, on sovint hi ha simulacres obligats pel càrrec, i declaracions grandiloqüents, perquè el Barça és grandiloqüent per ell mateix, i que sempre algú te les acaba recordant, on hi ha tants llums que sovint t'impedeixen veure la cara dels interlocutors, i fotògrafs que t'amaguen del públic i decorats daurats de cartró pedra. El somni del Barça, de tenir la responsabilitat de dirigir el Barça.

Rosell comença avui el seu mandat i pel que va transmetre durant la campanya ho farà plenament conscient de tot això, del que suposa ser president del Barça, de la responsabilitat i de les distraccions, de les obligacions i de les temptacions, dels avantatges i dels riscos. Ho sap i en va deixar constància escrita, raó de més per no desviar-se. Sandro Rosell sap que se'l jutjarà per les coses que aconsegueixi i per les que no aconsegueixi, però sobretot per la manera de fer-les. Haurà de demostrar que la manera de fer les coses, d'exercir el càrrec de president de la manera adequada a cada situació, també és un factor important perquè el balanç de les coses tangibles sigui millor. Es podrà equivocar, com tothom, en algunes coses, més aviat poques, perquè el Barça és com és, però no es podrà equivocar en les formes, en la manera de fer-les, perquè aquí hi haurà el principal fet diferencial amb l'etapa de Laporta, la comparació que no se li perdonaria. En l'exercici de la presidència haurà de ser contundent quan calgui, ferm sempre, però també discret quan sigui necessari i, això sobretot, que mai cap interès personal seu sigui més important que el servei al club.

Aquesta distinció entre els èxits materials i la manera de fer les coses que exigeix la massa social barcelonista (com s'ha demostrat en les últimes eleccions) és un altre dels grans avenços del Barça en aquests últims set anys. S'ha demostrat d'una manera pràctica. Això és el que s'espera ara de Sandro Rosell. Que n'és conscient, i no d'ara mateix, també en queda constància escrita en el seu llibre: «Crec saber que tots ens estimem a nosaltres mateixos per damunt de totes les coses, que estem fets potser d'una fusta tortuosa, plena de nusos, però també que ningú no aconsegueix res si no treballa en equip, amb confiança i generositat; crec saber que les relacions humanes són decisives per a quasi tot i que no hi ha gest, bo o dolent, que no tingui conseqüències, i que la llibertat s'exerceix mitjançant l'adopció de petites decisions», hi va escriure. Ara ha arribat l'hora dels fets. Avui comença una nova era.