Les derrotes del Barça impulsen les relacions sexuals
La suposada relació simètrica entre les victòries del Barça i l’excedent de relacions sexuals encarades a impulsar la natalitat catalana és una llegenda urbana sense cap mena de fonamenta teòric, al contrari, la lògica barcelonista portaria a pensar que la vehemència genital arriba al seu punt àlgid en èpoques de monotonia futbolística, quan l’aridesa estètica sobrevola Barcelona i tant sols tenim motius per perdre l’esperança a la barra confinada d’un bar en estat d’alarma.
L’argument respon a una simple relació de causa-conseqüència: què sol fer un culer davant d’una època daurada? Molt senzill, llegeix els diaris, està pendent dels grups de Whatsapp nascuts amb la vocació de ridiculitzar l’antagònic, revisa els gols per atrapar l’emoció fugitiva de l’eufòria caduca, i dedica hores de tertúlies amb amics, coneguts i saludats per donar una importància hiperbòlica als onze homes que persegueixen una pilota amb calçotets de marca, o sigui, té més ganes de celebrar la victòria rebolcant-se sobre els llorers del triomf que no pas anar al llit amb música de Barry White. D’altra banda, a què es dedica durant la temporada on la derrota és l’hàbit i la desgana un mode de viure? Doncs primer de tot perd el dogma de viure el partit del Barça com un acte social, per tant, canvia radicalment el modus operandi i en fa prou seguint el resultat esporàdicament per repetir allò de “no hi ha res a fer” mentre recupera costums de parella relacionades amb la conversa necessària preludi d’una relació sexual plaent, i d’aquesta manera, obre les portes a pensar que el futbol és anecdòtic i que potser és el moment de dedicar al temps a quelcom més enriquidor que celebrar un gol en un camp sense ànima. Així doncs, que serveixi com eslògan de campanya dels precandidats: necessitem èpoques com les actuals per impulsar l’activitat sexual amb el conseqüent augment de la natalitat catalana que ens ajudarà a eixamplar la base de cares el 2038 per seguir votant amb il·lusió els pressupostos espanyols.
PD: Dir-vos que l’article queda totalment invalidat si tens fills petits a casa donant voltes, llavors ni l’època més fosca del Barça aconsegueix canviar dinàmiques, però no pateixis, tot acaba, ja sigui la crisi blaugrana, la teva sequera olímpica, o les ganes de parlar amb Espanya per allò del referèndum pactat.