Quan Joan Laporta va arribar a la presidència del Barça, el club nedava en la mediocritat. La institució estava enmig d'una crisi de resultats, la situació econòmica era molt delicada i l'entorn vivia immers en el pessimisme més absolut. Avui, en canvi, el Barça és respectat i envejat arreu del món, l'equip de futbol és la referència per a tothom, l'aliança amb l'UNICEF l'ha consolidat com un club únic i la solidesa del projecte és indiscutible. El Barça és ara sinònim d'excel·lència. Joan Laporta ha liderat una de les etapes més glorioses de la història del club i és just reconèixer-li.

Com és lògic el president del Barça també ha comès durant aquests set anys unes quantes errades, la més greu, la incapacitat per cohesionar la junta directiva. El guirigall que s'ha creat cada dos per tres a la sala de juntes ha estat responsabilitat del president, que no ha sabut, pogut o volgut mantenir un grup de treball unit i que remés sempre en la mateixa direcció. El lideratge de Laporta ha estat, en molts moments, perjudicial i el reguitzell de dimissions n'ha estat una de les conseqüències més evidents. Joan Laporta ha estat un president polèmic, però quan passin els anys recordarem, per exemple, la seva valentia a l'hora d'enfrontar-se amb els violents o la seva capacitat per mantenir-se al marge de la gestió esportiva i per deixar treballar els tècnics. A més, en contra de tots els pronòstics, ha contribuït que el relleu a la presidència hagi estat serè, civilitzat i digne.

Ara és el torn de Sandro Rosell, un president que coneix perfectament el club i l'entorn i que té el repte de superar els èxits esportius dels últims anys. Per aconseguir-ho serà clau la secretaria tècnica i imprescindible Guardiola, que esperem que arribi a un acord amb Rosell tan aviat com sigui possible. Si la pilota entra, tot rutllarà, i el Barça té totes les eines necessàries perquè la pilota continuï entrant.