El Barça té demà i dimarts a Colònia la possibilitat d’enfilar-se a l’Olimp de l’handbol... si és que encara no hi és. Nou títols de copa d’Europa o lliga de campions, segons l’època, el situen molt lluny de l’abast dels competidors. Però el títol se li resisteix des del 2015 tot i que el Barça no ha deixat de tenir plantilles competitives i sempre ha pugnat per guanyar-lo. A Colònia, en aquesta final a quatre ajornada dues vegades i que es disputa amb l’edició 2020/21 ben avançada, s’hi trobarà en primer lloc amb el PSG, un equipàs que ha titubejat aquesta temporada però que sembla que ha redreçat el rumb i apujat el nivell. Amb tot, el Barça és un equip implacable que aquesta temporada no ha perdut ni un partit en cap competició i que en l’edició 2020/21 ja està viartualment en els quarts de final. Amb Pálmarsson en plenes facultats ni el poderosíssim PSG, l’equip d’handbol amb més pressupost del món, hauria de fer patir. Ara bé, l’equip francès tampoc disposa de Nikola Karabatic.

Aquest desfasament temporal es nota més en l’altra semifinal d’avui, entre el Veszprém (segon en el grup del Barça) i el Kiel, desinflat en la competició i amb un precedent proper favorable als hongaresos.

Hi ha un tòpic del món blaugrana que diu que quan el futbol falla, les seccions guanyen i ajuden a trampejar el mal tràngol. L’equip d’handbol ha trencat secularment aquest teorema. Nou títols europeus i tres subcampionats en els últims 25 anys ho corroboren, sense necessitat de ser l’equip més ric del món. La continuïtat en l’excel·lència i l’exigència a la pista i a la banqueta i l’alt percentatge d’encert en la confecció de les plantilles són un aval permanent. També demà a Colònia.