Pepe Carvalho i el fantasma del Camp Nou
Una de les noves oportunitats del FC Barcelona per compensar les pèrdues milionàries provocades per la pandèmia és el projecte Barça Corporate. Inclou quatre àrees: el Barça Innovation Hub (coneixement), el Barça Academies (formació), l’empresa BLM (marxandatge) i Barça Studios (entreteniment). L’objectiu seria aconseguir uns 100 milions d’euros per ajudar a pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus en els comptes de l’entitat.
La globalització del club en els darrers anys ha permès un creixement exponencial dels aficionats arreu del planeta. El desenvolupament dels mitjans digitals permet fer d’aquests seguidors internacionals uns possibles consumidors de nous productes. En aquest context sorgeix Barça Studios, una plataforma d’oci que pretén oferir continguts audiovisuals i digitals sobre el Barça en el mercat global. Els actuals precandidats, conscients del seu potencial com a font d’ingressos, l’han inclòs en les seves respectives propostes amb l’esperança de millorar la malmesa economia de l’entitat.
Ara bé, la relació entre el club i el món audiovisual no és nova. Tanmateix, els diferents projectes sovint han topat amb un obstacle gairebé insalvable: el finançament. Una barrera que avui pot ser superada gràcies a l’interès que el Barça suscita en tot el món i que pot acabar fent rendible la inversió necessària per generar aquests continguts.
Atès el seu coneixement del club, la seva afició barcelonista i el seu prestigi com a escriptor, Manuel Vázquez Montalbán va ser un pioner d’assumir el repte de portar a terme iniciatives similars a les que avui es plantegen. L’any 1971, sota la presidència d’Agustí Montal fill, va rebre l’encàrrec de redactar l’argument de la pel·lícula “Barça, Barça, Barça”. Així mateix, el 1993, va revisar el guió de la sèrie de televisió “Delantero”, basada en el fixatge de Gary Lineker. I, finalment, el 1996, dins dels actes organitzats per la directiva de Josep Lluís Núñez per commemorar el Centenari del club, va escriure el guió d’un llargmetratge.
A més, cal afegir l’adaptació televisiva de la novel·la “El delantero centro fue asesinado al atardecer” emesa el 1997, encara que sense gaire èxit. La història començava amb l’arribada al club del davanter anglès Jack Mortimer, Bota d’Or europeu. Curiosament avui, 30 anys després, un jove anomenat Nils Mortimer és un dels valors emergents de la Masia.
L’objectiu principal del film “Barça, Barça, Barça” consistia a explicar la relació entre el club i els aficionats. El guió volia reflectir la realitat quotidiana del típic seguidor que viu amb la il·lusió de conèixer els jugadors, considerats semidéus. Amb la voluntat de trencar aquesta percepció mítica, la pel·lícula pretenia concloure amb un reportatge on els futbolistes es mostressin davant dels aficionats en la seva dimensió de persones de carn i ossos. El fil conductor girava entorn a un noi que cada setmana escrivia al seu oncle, un republicà exiliat a Mèxic, comentant-li el partit del “Barça” en clau política. Finalment la història no va agradar als patrocinadors i la directiva no es va voler arriscar.
Vint-i-cinc anys més tard, Vázquez Montalbán va rebre un altra proposta del club amb motiu de la celebració dels 100 anys del seu naixement. En queda constància d’aquest projecte gràcies als documents i a les notes de visita arxivades a la seva agència literària. Sabem que Montalbán redactà en tres setmanes un argument per intentar guanyar-se la confiança dels inversors. En les reunions preparatòries es proposà que l’actor francès, Philippe Noiret, interpretés al detectiu Pepe Carvalho. La pel·lícula portaria per títol, “El fantasma del estadio”, un homenatge a “El fantasma de l’Òpera” amb un gran contingut mític. La trama es desenvolupava entorn a uns assassinats. Tots els indicis apuntaven cap a l’estadi barcelonista. El centenari, els partits, les reaccions del públic i les accions dels jugadors configuraven el rerefons d’aquest misteri. Finalment, es va desestimar aquesta iniciativa en tractar-se d’una producció a nivell espanyol o, com a molt, europeu.
S’acosta el 125è aniversari de la fundació del Barça. El proper president de l’entitat haurà de preparar per a l’any 2024 una sèrie d’actes commemoratius. Podria ser una gran oportunitat per, de la mà de Barça Studios, recuperar les incursions en el setè art de Vázquez Montalbán. L’escriptor barceloní no ha deixat de ser un referent internacional del “més que un club” gràcies a la repercussió a l’estranger dels seus articles publicats als anys 90, tot just als inicis de la universalització del barcelonisme. Sens dubte el seu relat garantiria l’equilibri imprescindible entre identitat i globalització, donant a conèixer a una audiència mundial les arrels locals que constitueixen el tret diferencial del club. Un patrimoni cultural representat dignament pel personatge Pepe Carvalho. Qui sap si un culer com Carlos Zanón no estaria encantat d’actualitzar la proposta cinematogràfica de Vázquez Montalbán.