Com la gran majoria dels barcelonistes que ens estimem el club per damunt de personalismes sense demanar res a canvi, de bell antuvi et recomano que segueixis uns consells. Oblida't del passat. Ja no hi ha ningú dels d'ahir, els vots rebuts t'avalen, com més els respectis més t'engrandiràs. La rancúnia és pròpia de gent insegura i ressentida. La generositat es demostra quan costa de fer-la. Recorda que el magnífic redissenyat Museu del Barça porta per nom Josep Lluís Núñez; en Laporta mai no en va canviar el nom, i segur que devia tenir ganes de fer-ho. No et refiïs dels aduladors. Són els mateixos d'en Núñez, Gaspart o Laporta quan van guanyar. Darrere només hi ha interessos; si són econòmics, són més fàcils de veure; els de suposada estima personal, més difícils. Confia en aquells que anaven amb tu quan se't van apagar els focus. Afegeix-hi tots aquells que no demanen res, res de res. Aquest fet és fàcil, qui estima dóna sense esperar-ne cap recompensa. Hi ha milions de culers així al món.

Pacta respecte i joc net institucional amb els equips catalans, espanyols o internacionals, però més d'un t'espera amb un roc a la faixa. El Més que un club els molesta, alguns l'odien; l'aposta per l'Unicef els rebenta i el compromís per la democràcia i la universalitat els provoca urticària.

Abans de prendre decisions escolta aquells que fa anys i panys que tenen el sentiment al cor. Fidels de sempre als colors en tota època i situació. Mantingues el club fora de simpaties polítiques partidistes. Pensa com vulguis, només faltaria! Però els partits polítics que pengen de Madrid són majordoms de l'amo. Si s'han de negociar obres, terrenys, federatius, etc., no oblidis que fins i tot amb mentides van per Guardiola, ergo el Barça, i el Barça és de les poques coses, desgraciadament, que avui podem presumir de Catalunya arreu del món. I ells la volen disminuïda. El Constitucional n'és la prova.