FINS ON ARRIBA LA TÀCTICA?. Igual que voler guanyar o mirar de no perdre són conceptes que estableixen una frontera entre els equips de futbol, la importància que es dóna a la pilota en l'arquitectura del joc és també una manera d'establir diferències. El futbol samba i el futbol total, per exemple, són apel·latius que feien referència a la idiosincràsia futbolística de la selecció del Brasil i de la d'Holanda, respectivament. Però no són aplicables al Brasil i l'Holanda actuals. En algun moment de la seva història, aquestes seleccions van decidir transitar per altres camins. En diuen pragmatisme i s'aplica sacralitzant la tàctica. El Brasil feia més de vint anys que no guanyava el campionat del món i va apostar pel doble pivot al mig del camp, pel rigor defensiu i per confiar l'alegria ofensiva a un màxim de tres jugadors. Així han guanyat el mundial del 1994 i el del 2002. Han estat els anys en què la tàctica, el tacticisme, ha regnat en el futbol. Si els reis del jogo bonito hi van apostar, qui no ho havia de fer. Fins i tot la romàntica Holanda de sempre s'ha tornat més pragmàtica. No són Itàlia ni l'Alemanya del passat, però ja no són aquella taronja mecànica. La tàctica també va ser la medecina que els experts van receptar a les seleccions africanes. Calia domesticar aquella alegria natural i festiva. I pel que hem vist en aquest mundial als tècnics se'ls va escapa la mà a l'hora de posar regnes alls jugadors africans. L'única selecció que sembla que ha trobat un equilibri prometedor entre el millor de la naturalesa africana i l'ordre tàctic és Ghana, que té una generació de jugadors molt prometedora.

És una evidència que una certa solidesa tàctica està a l'abast de qualsevol. Ja no és un factor diferencial ni una garantia d'èxit. Veient equips com Alemanya o Espanya, es pot dir que el que diferencia de la massa és l'aposta per un futbol a partir de la pilota, sobre la base tàctica que està a l'abast de tothom. El tacticisme s'acaba anul·lant ell mateix quan es troben dos equips iguals, i també quan un dels dos és capaç de ser fort tàcticament però tenint possessió de pilota i jugant a l'atac. No serà que la manera més pragmàtica de triomfar és ara la que tria voler guanyar com a tàctica i la combinació de pilota com a estratègia?

Pep Riera

Director d'El 9