No tenen la seva ACB. I no la tindran. No tenen la seva Eurolliga. I no la tindran. Estan tutelades. No poden volar com ha fet el bàsquet masculí dels òrgans federatius. Segurament que no és per voluntat dels clubs, sinó per extrema necessitat. El bàsquet femení no té capacitat per organitzar-se i s'ha d'acollir a les condicions que els marquen. Molts clubs tenen dificultats per participar en les competicions d'alt nivell. Econòmicament, si ara és època de vaques magres, el basquet femení sempre té la seva supervivència agafada per quatre fils. Malgrat el bon nivell esportiu, la promoció i la capacitat de generar ingressos està molt lluny del bàsquet masculí. Encara que ho vulguin no poden anar al marge de ningú i pensar a organitzar les seves pròpies competicions. El bàsquet femení creix i es mou enmig de diferències manifestes des de l'origen. I per això els clubs que volen competir a Europa es veuran implicats en una polèmica que segurament ho serà pels comentaris que generarà. Volen imposar en les competicions europees un uniforme per als equips. En la FIBA volen recuperar els bodis, un uniforme ajustat. No cal buscar dissenys de les marques esportives. Ja ho tenen clar i és de compliment obligat per a tots els equips femenins en la competició europea. Aquesta és la gran solució i la gran pensada per fer atractiu el basquet femení. Fan les seves normes per jugar la seva competició. És seva. Són les seves condicions. O les acceptes o no hi participes. No hi ha cap altra alternativa. I volen uns uniformes que segurament incomoden en la pràctica esportiva, com es va demostrar en el mundial, en què ja van tenir l'atreviment d'obligar els equips a utilitzar-los. I sort que són els que els donen suport. Els busquen suports econòmics i negocien, si algú els vol, els drets televisius, però, a canvi, la FIBA, que ja no remena les cireres en les grans competicions i els queden només les seleccions i les competicions menors, aposten per un tracte denigrador al basquet femení. Tothom es pot vestir com vulgui, però no cal condicionar ni haver d'acatar unes normes que ells pensen que ajuden a la promoció de l'esport i del bàsquet femení i que per a molts queden lluny d'aquests honrosos objectius els propòsits de quatre directius poc imaginatius, recurrents i decadents per argumentar que tot plegat serà més atractiu. No m'imagino que algú gosi condicionar com s'han de vestir els jugadors del Barça o del CSKA o de l'Olympiacòs si volen competir en l'Eurolliga d'aquí a dues temporades.