Bàsquet femení

No tenen la seva ACB. I no la tin­dran. No tenen la seva Euro­lliga. I no la tin­dran. Estan tute­la­des. No poden volar com ha fet el bàsquet mas­culí dels òrgans fede­ra­tius. Segu­ra­ment que no és per volun­tat dels clubs, sinó per extrema neces­si­tat. El bàsquet femení no té capa­ci­tat per orga­nit­zar-se i s'ha d'aco­llir a les con­di­ci­ons que els mar­quen. Molts clubs tenen difi­cul­tats per par­ti­ci­par en les com­pe­ti­ci­ons d'alt nivell. Econòmica­ment, si ara és època de vaques magres, el bas­quet femení sem­pre té la seva super­vivència aga­fada per qua­tre fils. Mal­grat el bon nivell espor­tiu, la pro­moció i la capa­ci­tat de gene­rar ingres­sos està molt lluny del bàsquet mas­culí. Encara que ho vul­guin no poden anar al marge de ningú i pen­sar a orga­nit­zar les seves pròpies com­pe­ti­ci­ons. El bàsquet femení creix i es mou enmig de diferències mani­fes­tes des de l'ori­gen. I per això els clubs que volen com­pe­tir a Europa es veu­ran impli­cats en una polèmica que segu­ra­ment ho serà pels comen­ta­ris que gene­rarà. Volen impo­sar en les com­pe­ti­ci­ons euro­pees un uni­forme per als equips. En la FIBA volen recu­pe­rar els bodis, un uni­forme ajus­tat. No cal bus­car dis­senys de les mar­ques espor­ti­ves. Ja ho tenen clar i és de com­pli­ment obli­gat per a tots els equips feme­nins en la com­pe­tició euro­pea. Aquesta és la gran solució i la gran pen­sada per fer atrac­tiu el bas­quet femení. Fan les seves nor­mes per jugar la seva com­pe­tició. És seva. Són les seves con­di­ci­ons. O les accep­tes o no hi par­ti­ci­pes. No hi ha cap altra alter­na­tiva. I volen uns uni­for­mes que segu­ra­ment inco­mo­den en la pràctica espor­tiva, com es va demos­trar en el mun­dial, en què ja van tenir l'atre­vi­ment d'obli­gar els equips a uti­lit­zar-los. I sort que són els que els donen suport. Els bus­quen suports econòmics i nego­cien, si algú els vol, els drets tele­vi­sius, però, a canvi, la FIBA, que ja no remena les cire­res en les grans com­pe­ti­ci­ons i els que­den només les selec­ci­ons i les com­pe­ti­ci­ons menors, apos­ten per un tracte deni­gra­dor al bas­quet femení. Tot­hom es pot ves­tir com vul­gui, però no cal con­di­ci­o­nar ni haver d'aca­tar unes nor­mes que ells pen­sen que aju­den a la pro­moció de l'esport i del bàsquet femení i que per a molts que­den lluny d'aquests hon­ro­sos objec­tius els propòsits de qua­tre direc­tius poc ima­gi­na­tius, recur­rents i deca­dents per argu­men­tar que tot ple­gat serà més atrac­tiu. No m'ima­gino que algú gosi con­di­ci­o­nar com s'han de ves­tir els juga­dors del Barça o del CSKA o de l'Olym­piacòs si volen com­pe­tir en l'Euro­lliga d'aquí a dues tem­po­ra­des.