AMadrid els encanta dir que Guardiola també s'equivoca fent referència al cas Txigrinski. Han descobert la sopa d'all. Doncs és clar que de tant en tant també s'equivoca i de vegades, fins i tot, ho ha admès en compareixences públiques després d'un partit. L'ucraïnès, que veritablement ha tingut poques oportunitats, no ha donat bon resultat i encara bo que s'ha pogut vendre a un preu prou digne a pesar que hi ha gent que hauria avalat la seva continuïtat perquè consideren que a mitjà termini hauria donat un bon rendiment. Mai no ho sabrem. El que és clar és que els de Madrid utilitzen aquest cas per justificar que el club blanc deixés escapar com si res dos finalistes del mundial i finalistes de la lliga de campions. Sneijder i Robben van sortir de Madrid com si estiguessin acabats i són l'ànima i el talent d'Holanda, una selecció que feia molts anys que no jugava una final del mundial. Amb Cruyff al capdavant, Holanda va perdre la final del mundial 74 contra l'amfitriona, Alemanya. I quatre anys més tard i a pesar del gol de l'esperança de Nanninga va cedir contra l'Argentina el dia que Kempes es va beatificar. Aquella Holanda liderada per René van de Kerkhof seguia els models futbolístics de l'anterior. L'actual, que ha guanyat tots els partits, ha estat criticada perquè no juga prou bé. La taronja mecànica ha passat a ser la taronja pragmàtica i ja és a la final. Va fer una il·lusió especial veure la canonada de Gio en la semifinal contra l'Uruguai, que va ser un rival prou digne.

D'Espanya, la constant dels últims anys. Els jugadors del Barça han tornat a demostrar que són primeres espases en tots els nivells i que Xavi, un noi de Terrassa format al planter, és el millor jugador del mundial. I a tots aquells que es van posar nerviosos amb la manera de jugar quan l'equip de Del Bosque va caure contra Suïssa i van insinuar i demanar un futbol diferent, més directe, se'ls ha de recordar que els equips bons saben perfectament a què juguen, com ha demostrat el Barça en les últimes temporades. El Madrid, en canvi, no ha tingut una filosofia de joc definida i ha pagat la seva irregularitat amb desfetes contínues a pesar dels fitxatges. En una final poden passar moltes coses, però Espanya, pel futbol que va desplegar contra Alemanya, és favorita. I un dels elements d'aquest futbol de toc però alhora de despesa física que va ofegar els alemanys, va ser Pedro. A Madrid no es cansen de repetir que va fallar en el contraatac clar de gol. Aquí, sabem que el canari sempre dóna bon rendiment i que és un encert total de Guardiola.