Acabarà sent irrefutable que Javier Tebas no és el gran gestor que presumia ser, per molt que cada vegada (fins ara) hagi posat més diners en mans dels clubs. La seva lliga va camí de convertir-se en un gegant amb peus de fang i els indicis s’acumulen dia a dia. És prou conegut el formidable impacte que la Covid-19 i les restriccions associades està tenint en els clubs de referència –tendim a pensar en el Barça, però els problemes s’escampen més enllà del Camp Nou–, però aquesta circumstància se solapa amb la pèrdua de pes futbolístic a nivell continental. Encara no s’ha completat l’anada dels vuitens de final de la Champions i la LFP té tres dels seus quatre representants amb l’aigua al coll. El Barça (1-4 amb el PSG) està virtualment eliminat. El Sevilla (2-3 contra el Borussia Dortmund) i l’Atlético (0-1 contra el Chelsea) necessiten heroïcitats per continuar vius. Queda el Madrid, que aquest vespre visita l’imprevisible Atalanta.

Que Tebas divisa núvols de tempesta ha quedat clar en els últims mesos quan ha hagut de sortir en defensa del Barça i de Messi, els heretges de la seva indissimulada religió madridista. Però quan es tracta de diners, la ideologia i la filiació futbolística els guarda a la butxaca i es corda el botó. Perdut Cristiano Ronaldo, la possibilitat que Messi deixi la LFP l’aterra. Acaba de vendre els drets de LaLiga per al Regne Unit a Amazon Prime en un intent de posar pressió a la resta d’operadors, ara que s’acosta el final del contracte (a finals de la temporada 2021/22) però s’haurà d’esprémer el cervell per acostar-se als 3.421 milions que va obtenir el 2018. Perquè si no té ofertes que s’apropin a aquesta xifra, clubs que han mirat cap a una altra banda a canvi de l’increment d’ingressos començaran a girar-se en contra seu.

A Tebas només li faltava el disgust que li acaba d’arribar dels tribunals de la UE, que li desestimen definitivament la pretensió de registrar la marca ‘El clasico’ (sense accent) per una raó molt simple: és una denominació descriptiva i sense caràcter distintiu. Que no pot ser un nom propi, vaja. I sense marca registrada, no en podrà cobrar drets pel seu ús.