Independentment del que passi al final d’aquesta temporada, s’aixequi un títol, dos, tres (a vegades es produeixen els miracles) o cap, Ronald Koeman ha fet mèrits suficients per continuar dirigint el Barça la temporada vinent. Amb ell a la banqueta hi ha un projecte, i seria un error escapçar-lo abans d’hora, encara que és d’agrair que els tres candidats ara per ara no prevegin reemplaçar l’heroi de Wembley i apostin per continuar deixant-lo treballar i, en la mesura que es pugui, donar-li més eines perquè acabi de formar l’equip que està construint des que va arribar al club, encara amb Josep Maria Bartomeu a la llotja.

Per a Koeman era un somni, dirigir el Barça. Possiblement mai s’hauria imaginat que ho faria en aquestes condicions, però va acceptar un repte difícil i se n’està sortint. Li van exigir el rejoveniment d’un equip campió però en marcada decadència, i que tallés el cap a algunes vaques sagrades, amb la pressió que això comporta. Però Koeman no es va arronsar. Els inicis no van ser fàcils, perquè l’equip no va respondre bé al seu 4-2-3-1 i Messi continuava disgustat per la manera com van fer fora Luis Suárez i per tot el que havia passat amb el club i l’assumpte del burofax. Malgrat tenir les idees clares i un fort caràcter, el tècnic ha reconduït les dues situacions, fet que demostra que sap cedir o fer marxa enrere en les seves decisions. Tàcticament ha enriquit l’equip recuperant el 4-3-3 i provant un 3-5-2 en què sembla que es troben còmodes, i ha aconseguit sumar Messi a la lluita i que ja torni a estirar el carro. La seva abraçada després de guanyar el Sevilla, simptomàtica. Els jugadors el respecten i li valoren que sempre vagi de cara i parli el seu mateix llenguatge. Entre els seus actius també hi ha el fet d’haver consolidat Pedri, recuperat una bona versió de Jordi Alba i Busquets, i treure el millor de De Jong i Dembélé, que semblen uns altres. Amb Koeman, aquest projecte només pot créixer.