Dedicaren cinc anys a preparar les eleccions i sembla que no van estudiar gaire què farien quan guanyessin. Vèncer a les urnes significa que l'endemà has de gestionar el club. Per tant, tenir un full de ruta, prendre decisions, arriscar-te a fallar i ser criticat. No es tracta pas d'arribar i moldre. Que una cosa és l'arribar, cosa fàcil quan has estudiat el temari i la resta de circumstàncies bufen a favor, i l'altra, el moldre, quan solten els braus i vénen cap a tu esbufegant de valent, 600 quilos en canal. Les trontolloses primeres hores de Sandro Rosell han semblat galledes d'aigua freda, per no dir blocs de gel. Prioritat? Deixar en evidència el president anterior. Si ell va optar pel blanc, farem negre, encara que no calculem ni l'efecte, ni el moment de les disposicions. Rosell no mesura el timing. Cada acte té el seu cost i alguns passen factura d'imatge. Si no és per al president, pitjor encara: per al Barça com a institució. La maleïda capseta d'en Cruyff, fotografiada urbi et orbe per gràcia de l'holandès, gens ingenu quan li busques les pessigolles. L'excels viatge a Extremadura. Ve a tomb excusar-se de les picabaralles personals d'un tercer? Un altre clàssic: «m'han deixat la caixa plena de teranyines», frase usada per qualsevol nou president en els últims 60 anys i que continua generant tremenda alarma social. 150 milions de crèdit per sumar al deute. Després, austeritat. Indemnitzacions a dojo pels que marxen i un grapat que entren. La foto d'Òmnium, com si estrenés sabates incòmodes. Sort del mundial, que esmorteix batzegades. Llàstima que s'acabi avui.

Afegim-hi Txigrinski, amb pèrdua de 10 milions i tres capes de la pell d'en Pep. Contra rumor electoral d'intervencionisme, alcaldada d'estrena que esquitxa l'autoritat del tècnic. I treure Ronaldinho, precisament Ronnie, de processó al Gamper. Han desaparegut els assessors d'imatge o ens hem de començar a preocupar? Semblen decisions a corre-cuita que portaven molt de temps amb desig de ser preses, poc meditades i que no haurien de ser prioritzades avui pel president més votat. Al contrari, recorden l'entrada en escena d'un elefant. No cal que sigui blau, però el seu volum i espantada carrera fa que l'espai on es mou Rosell sembli de vidre fràgil, ben fràgil.