Estimat Vicente Moreno, li escric aquesta carta oberta des de la llunyania marcada per aquesta pandèmia. No he tingut el plaer de tractar-lo de manera directa i sempre ho hem fet amb una pantalla pel mig. Ja sap que les distàncies i les pantalles deformen la realitat o, com a mínim, costa més interpretar-la. És el peatge que hem de pagar els periodistes i, que dir, dels aficionats que veuen el seu equip, des de fa un any, des del televisor.

Sé que vostè està passant per un mal moment. No ho dic pels resultats de l’equip, que també, sinó pel seu llenguatge gestual i alguna resposta encrespada que trenca el seu posat habitual. És normal, tots som humans i els tècnics també pateixen. Penso que vostè és el que més ho està sofrint. Els jugadors tenen temps per desconnectar, però vostè s’emporta la feina a casa. És com fer de pares, la paternitat no entén d’horaris i l’ofici d’entrenador tampoc. Les cabòries són constants i els calfreds, a altes hores de la matinada, deuen ser quotidians. Pensament intempestiu per millorar l’equip o canviar aquest jugador per un altre i, a la vegada, no trencar els egos del vestidor. Gestionar una plantilla és com fer un cub de Rubik a les fosques. I malgrat que tots els bons propòsits sempre està en la diana. Tots els aficionats porten un entrenador a dins. La llei del futbol sempre assenyala el tècnic i quan van mal dades és el primer que salta. Altres tècnics han passat per moments complicats a l’Espanyol i han acabat sortint per la porta gran. Vostè ha de confiar en si mateix. Ningú com vostè coneix la segona divisió i el pa que s’hi dona. Ni en els millors moments de resultats de l’equip va aixecar la veu, tot el contrari, va apel·lar a la prudència i a la marató que tenia al davant. Vostè és un expert en ascensos i la seva trajectòria l’avala. Sé que està servint d’aixopluc dels seus futbolistes. Vostè és el primer empipat amb les seves prestacions i coneix els codis d’un vestidor. Parlar malament de les vaques sagrades és el primer pas per saltar d’una banqueta. És un home pacient i metòdic. Sap que aquesta marató arriba al seu moment decisiu. És l’anomenat mur. Aquell instant on el cos i les cames diuen prou, però el cap ha de ser més fort per moure tot l’engranatge. L’Espanyol té una batalla psicològica amb si mateix. Els seus jugadors s’ha de despullar de les pors i aferrar-se a l’èxit de l’ascens. Sé que vostè els hi donarà l’energia necessària com va fer en la primera volta. És un home assenyat en la victòria i això diu molt d’una persona, però s’ha comportat com els parallamps d’una plantilla que està en deute amb vostè. Li desitjo molta sort en aquest final de marató. La necessitarà per superar el mur i arribar amb èxit a la meta del retorn a primera divisió.