Opinió

TAQUIGOL.

ÀLEX SANTOS

El futbol insultat

a l'alça

L'aposta per Pedro. L'ali­ne­ació de Pedro en la semi­fi­nal i la final del mun­dial ha estat un dels grans reco­nei­xe­ment que s'endú la Masia del Barça, però espe­ci­al­ment Josep Guar­di­ola, cri­ti­cat perquè algun cop no ha estat gaire hàbil en els fit­xat­ges, però que en rea­li­tat ha estat deter­mi­nant en l'aposta per juga­dors del plan­ter. Que Pedro jugués la final va ser com dir al Pep: «Tu sí que ets un crack


Han estat dos anys plens d'insults i menys­preu decla­rats sense dis­si­mu­lar. Es fa difícil accep­tar ara que aquesta gent que ha posat sota sos­pita cons­tant­ment el Barça, ara lloï el joc de la selecció espa­nyola, quan aquest èxit, pre­ci­sa­ment, només s'entén amb la mani­festa apor­tació dels fut­bo­lis­tes de la Masia. Ni tan sols por­ta­des empa­rant-se amb parau­les cata­la­nes («Visca España») ser­vei­xen de des­greuge per tanta ofensa en aquesta dar­rers anys.

Hi ha una tira còmica que aquests dies ha il·lus­trat per­fec­ta­ment el que és el segell que defi­neix el que és espa­nyol: si ho fas com a català o com a bar­ce­lo­nista no té lloc, no mereix atenció, és pres­cin­di­ble i, a més, és brutícia pura, no així si el mateix, abso­lu­ta­ment el mateix, ho mani­fes­tes com a espa­nyol. Així s'entén com ves­tits del Barça el fut­bol de l'equip català ha estat insul­tat cons­tant­ment per direc­tors de diari, peri­o­dis­tes i gent de tota mena que, en canvi, ha cai­gut ren­dida als peus dels bar­ce­lo­nis­tes quan aquests s'han ves­tit amb la roja.

Ha estat fas­tigós el dis­curs que s'ha cons­truït durant aquests dos anys per posar sota sos­pita tot el que feia el Barça. Els hau­ria de caure la cara de ver­go­nya, a tots aquests impre­sen­ta­bles que pre­te­nen que no mirem enrere. Doncs sí, hi mirem en aquest cas par­ti­cu­lar perquè s'ha ten­sat tant la relació, que hi havia direc­tors de diari que cons­tant­ment han pretès denun­ciar que el que feia el Barça no era pas obra d'una feina feta a consciència, sinó d'ajuts arbi­trals. Hi ha gent que hau­ria de que­dar inca­pa­ci­tada per exer­cir la pro­fessió, espe­ci­al­ment per aquest lin­xa­ment que s'ha tra­mat a consciència con­tra tot el que feia el Barça, sovint el seu entre­na­dor (Josep Guar­di­ola) i per norma tot el que envol­tava el ja expre­si­dent Joan Laporta.

Ara no hi ha motiu per cele­brar res, si no és el brin­dis pel segell d'una manera de tre­ba­llar i de fer les coses, que arrenca amb Cruyff i es plasma amb la marca de la Masia, i que ha mos­trat al món que la feina que es fa a Can Barça no té res a veure amb villa­ra­tos, can­gue­los, cagómetros, àrbi­tres ni res sem­blant. Si d'això s'ha bene­fi­ciat la selecció espa­nyola, doncs millor per a ells, però ara que no vin­guin a bus­car com­pli­ci­tats.

Feli­ci­tats al fut­bol, al bon fut­bol i a la feina ben feta que, com diria l'anunci aquell, no té fron­te­res. I feli­ci­tats també a Car­les Puyol i Xavi per expres­sar amb la senyera a la mà que se sen­tien cofois. Enda­vant aquest espe­rit des­a­com­ple­xat, mal­grat que també pugui ser mate­rial infla­ma­ble per als de sem­pre.


de bai­xada

Touré i abans Eto'o. La marxa de Touré deixa la foto­gra­fia de molts diners a sobre de la taula per la transacció, però la intran­quil·litat per la pèrdua d'un immens juga­dor. El Barça no va fer bon negoci amb la marxa d'Eto'o la tem­po­rada pas­sada. Va ser un negoci nefast. I amb l'adéu de Touré, no voldríem un segon epi­sodi de sor­tida de juga­dors impres­cin­di­bles i que després de la seva marxa l'equip ha per­dut poten­cial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)