Aquesta és la reflexió de satisfacció que ens ha de quedar als catalans i als aficionats de tot el món del futbol respecte del triomf de la selecció estatal, per damunt d'histerismes histriònics, exaltats fanàtics i un patriotisme agressiu d'horitzó genocida, només cal recordar els crits dels imparcials narradors o bé la premsa espanyola contraposant al més del milió de manifestants pel dret democràtic a decidir amb les envestides, amb l'ajut de milers de braços d'un manipulat bou que en lloc de banyes sembla dur muletes d'odi. El mèrit de l'èxit, no ho oblidem, tot el mèrit, dels nou campions, entre ells també els jugadors espanyols, està en la Masia i els seus valors. Això és joc d'equip, solidaritat i generositat en el treball col·lectiu. Al darrere hi ha formació, estudi, règim de convivència entre nois joves que malgrat que no tots arribaran al primer equip, i alguns ni tan sols seran professionals, tots surten amb un segell de qualitat humana i personal, l'honoris causa de l'excel·lència l'han guanyat amb tots els títols ja aconseguits amb el Barça, ara amb el mundial han deixat que els espanyols també es graduïn, però l'Espanya agressiva dels diaris excloents no entén de generositat –no sap donar ni gràcies, només entén el seu món a partir de l'amenaça i la imposició–. Però no s'equivoquin no tothom és igual a Espanya. La premsa i l'Estat ranci imperial espanyol tenen el poder i força bruta, però l'esperit democràtic, també dels espanyols, supera aquests esquemes del segle passat. Al segle XXI la força és la gent. També a Espanya hi ha qui sap reconèixer l'esperit de la Masia, el tremp català, la justícia de voler ser com vulguem.

La Masia, casa nostra, és campiona del món; obriu el cor al que és positiu i bonic –oblideu la mesquinesa espanyolista– i a l'alegria dels nostres jugadors i els que els han acompanyat; el més generós és deixar que s'hi afegeixi la gent que va de bona fe.