L’EDITORIAL
Hi havia una vegada un estat que era la riota del món...
Primer va ser la vergonya d’Occident. Per haver atonyinat ciutadans seus que gosaven voler votar en ple any 2017, per haver empresonat un govern democràtic per haver primer negociat i després portat a terme el mandat popular pel qual va ser elegit, i per haver reprimit un moviment polític i social pel simple fet de ser escrupolosament democràtic i pacífic... però independentista. El moment de passar comptes per tot cada dia és més a prop.
Aquesta vergonya d’estat –que no para de reivindicar-se una democràcia plena justament perquè no ho és– va passar a ser una riota d’estat quan va endossar-li a la UE el ministre d’afers exteriors que l’incomodava, un pretès socialista que ratllava el falangisme, capaç de fer aturar una entrevista perquè no li agradaven les preguntes i de causar conflictes diplomàtics amb les grans potències.
La riota va esdevenir hilaritat quan en un ridícul de proporcions bíbliques, que no hauria protagonitzat ni la dictadura més cutre del planeta, va convertir un partit de futbol en l’escenari d’una rebequeria de nen malcriat: com que no reconec Kosova perquè va esdevenir estat independent per una DUI –no fos cas que fos més contagiosa que un coronavirus– però el COI, la FIFA i tots els gestors de l’esport mundial no em treuen l’ull del damunt, claudico –Espanya-Kosova en territori del reino, amb himnes i banderes– perquè no vull que m’expulsin la Roja del mundial però li encarrego la feina bruta a l’ente público RTVE. I mentre al senyal internacional es jugava un ESP-KOS, al territori cutre el partit passava a ser ESP-kos (sí, en minúscula...) mentre que, previ adoctrinament, la locució es referia a Kosova com “el equipo de la federación de Kosovo”, “el equipo kosovar”, “el rival de España” o simplement “ellos”.
Algun dia, i confiem que no sigui gaire llunyà, l’equip de la federació catalana de futbol jugarà contra la selecció d’aquest anacronisme que avui coneixem per Espanya. Mal que els pesi, la història no es congela sinó que s’escriu dia a dia. I si amb motiu d’un Catalunya-Espanya, l’Estat espanyol torna a fer un ridícul de les dimensions del d’aquesta nit, el tip de riure que ens farem se sentirà des de tots els racons del planeta.