Koeman s’equivoca (tingui raó o no)
Koeman s’equivoca dirigint-se tant sols als barcelonistes defensors de la connexió entre Guruceta, Martín Villa i la sinistralitat del germans Creix, sobretot perquè només sentirà els aplaudiments dels que esperen que surti com Gonzalo Boye a una entrevista a 13tv i, d’aquesta manera, no podrà discernir el silenci dels convençuts que parlar únicament de l’arbitratge és de primer de nuñisme. A veure, siguem clars, tenim un equip en construcció on s’utilitza el sistema assaig/error per realitzar un canvi generacional conduït amb excel·lència per Koeman, i en aquest context té lògica que el PSG t’escombri d’Europa i tinguis una primera part a Madrid que no sàpigues ni com et dius, i en ambdós casos, per decisions tècniques errònies que responen precisament a anar trobant la direcció d’un equip que no es reconeixia fa nou mesos. Ras i curt, després de Lisboa no hi havia camí i ara no només l’hem trobat, sinó que estem fent via per donar futur a l’entitat. Així doncs, centrem-nos en la pròpia millora per arribar a aquells temps que guanyàvem cada any al Bernabéu i l’àrbitre no tenia temps de decidir coses estranyes perquè amb prou feines podia seguir el ritme de la pilota.
En definitiva, els aficionats cridarem davant la televisió les vegades que faci falta, però l’entrenador que deixi de satisfer els que porten l’esperit de Waterloo al Camp Nou i contnuï construint el demà com ho ha fet fins ara, perquè al final, i això ho sap Laporta millor que ningú, si realment vols acollonir el personal amb el tema dels xiulets florentins, s’han de treure les espases de portes endins. Ho va fer fa un temps i esperem que hi torni: més actuar entre bambolines i menys repetir discursos pretèrits de quan quedàvem segons, segons, i de postres, segons. Endavant Ronald!