Potser encara no coneixem prou Sandro Rosell, però sí que sabem unes quantes coses de Pep Guardiola. L'opaca comunicació de la renovació de l'entrenador del Barça ha afavorit l'especulació sobre aquesta qüestió. Quan no hi ha explicacions, l'anàlisi es basa sobretot en suposicions. I sempre hi ha casos en què es pot disparar la imaginació. Més o menys argumentades, més o menys fonamentades, hi ha tesis versemblants sobre el significat de la renovació de Guardiola (i Tito Vilanova) per només una temporada.

Coneixent una mica Guardiola, però, l'explicació segurament és més senzilla que algunes teories que circulen sobre les relacions humanes. Se sap de Guardiola que quan ha de prendre una decisió, la fórmula que mai no falla és la que li va receptar Evarist Murtra: «Quan dubtis sobre què has de fer, fes el que sigui millor pel Barça.» Guardiola no ha donat cap mostra fins ara d'actuar mai sense tenir present aquesta premissa. Donem-li, doncs, la confiança que es mereix i pensem que si ha decidit renovar per només una temporada és perquè ha pensat sobretot en què pot ser el millor pel club. Si mirés per ell, es podria haver assegurat el sou per uns quants anys. El club li ho oferia, amb el bon criteri de donar-li una mostra de confiança en la seva manera de treballar, per sobre dels resultats. La nova directiva gairebé estava obligada a tenir aquest gest envers ell, oferint-li un contracte per uns quants anys. I ho va fer per interès del club. La resposta del tècnic no ha estat la que pugui satisfer cap de les parts, però és la que segurament beneficiarà més el club. Guardiola, com diu sovint, vol mirar els jugadors als ulls quan tornin per veure si encara tenen l'espurna competitiva en la mirada. Tindran un any de coll per demostrar-la. Si no, ja saben quina serà la situació de l'entrenador que volen, que vol tothom. I la nova directiva també tindrà un primer any de mandat en què haurà d'actuar com si s'hagués de guanyar la continuïtat per als altres cinc anys. I no cal dir que Guardiola i els seus col·laboradors també se sotmetran altre cop a l'examen voluntari que suposa haver-se de guanyar la confiança cada any. La renovació per només un any es pot interpretar de moltes maneres, però només n'hi ha una en què tot quadra: fer el millor pel club. I en aquesta mateixa línia, no s'ha de descartar que per evitar la situació d'incertesa pel futur de Guardiola que es va produir la temporada passada, quan tots s'hagin mirat als ulls i hagin vist el que hi volen veure es pacti una altra renovació.

Una altra qüestió és el format de comunicació de l'acte de signatura de la renovació de Guardiola i Vilanova. No cal fer cap festival, però és un acte de primera magnitud per al club i mereixia un mínim protocol i comunicació públics. Es pot entendre que Guardiola, com és habitual, ha volgut el mínim rebombori. Però també és probable que hagi volgut marcar una línia entre la «transparència» que suposa airejar els sous i les indemnitzacions dels executius que han entrat i sortit del club en aquests dies i el legítim dret a la confidencialitat del seu contracte. En aquest aspecte la nova directiva haurà de ser molt delicada a l'hora de marcar la línia. Una cosa és fer públics els sous i les condicions dels contractes dels càrrecs administratius, que són els que executen les ordres de la directiva elegida pels socis, i també l'ús dels diners en l'exercici ordinari. Però una altra cosa són els contractes dels tècnics i els jugadors, en què l'exposició pública pot acabar perjudicant el club mateix, i en què els sous i les clàusules estan sotmesos a les lleis del mercat futbolístic. La transparència, també, s'ha de practicar en la justa mesura perquè sigui el millor pel club.

En relació amb la situació econòmica, la comunicació de la situació real també ha de trobar l'equilibri necessari. Javier Faus ho va comunicar bé, ahir. S'ha de saber distingir entre el que alguns en diran embrutar la gestió dels anteriors directius i explicar quina és la realitat econòmica del club. I també entre exposar la crua realitat i desprestigiar el club. Entre dir la veritat i fer alarmisme. Faus va fer una exposició equilibrada. I quan s'expliqui l'auditoria, la línia hauria de ser la mateixa. Al cap i a la fi, el que va explicar ahir el vicepresident econòmic confirma les sensacions que transmetia la situació del club les últimes temporades: a cavall de l'augment dels ingressos, la despesa havia cavalcat alegrement. En tots els conceptes: des de les retribucions a la plantilla fins a les despeses vàries. L'única realitat veritablement optimista ha estat la capacitat per generar ingressos. Adequar el dia a dia del club a la bona gestió i a l'austeritat que cal és una necessitat. Però no serà fàcil. Al capdavall, la màxima de Murtra serveix per a tot: «Fer el que sigui millor pel Barça.» El bé del club requereix el millor de tots els que l'integren, fins i tot algun sacrifici personal. Tan fàcil de dir, però tan difícil de fer.