El desenllaç de la lliga, amb l’Atlético i el Madrid fosos, resolent el títol a remolc del Valladolid i el Vila-real fins ben entrada la segona meitat i el Barça sense poder-hi ni ficar cullerada pels pecats de les jornades anteriors, retrata de manera bastant fidedigna què ha estat el campionat de la sortida de la pandèmia: una competició que ha baixat el nivell de manera claríssima. Tant és així que l’Atlético amb més cataplasmes dels últims anys ha pogut guanyar-la amb dos gols decisius de Luis Suárez en els dos últims partits. Si el Barça –que ha regalat el títol tres vegades, contra el Granada, l’Atlético i el Llevant– o el Madrid s’haguessin apropat al nivell competitiu que tenien fa uns pocs anys, haurien arrasat. No és el primer campionat que discorre sota coordenades semblants. La lliga 2019/20 quedarà associada per sempre amb la Covid-19, que va assecar el Barça i va fer reviscolar un Madrid justet però encara eficient.

El que ensenya l’esport és que del passat no només no se’n viu sinó que recrear-s’hi és contraproduent. S’ha de mirar endavant, dibuixant un terreny de joc ajustat a les possibilitats econòmiques del club. Sent justos i generosos amb els han estat protagonistes de moments gloriosos, però amb la mà ferma i amb les idees clares. Si la junta de Laporta no veu Koeman prou fiable, que identifiqui el substitut ideal i que el porti aviat. Però si no pot ser, haurà de comptar amb l’holandès i fer-li saber sense dilació. Per a un entrenador no hi ha res pitjor la falta de confiança i d’autoritat que escampa una llarga fase sense decisions.

Pel que fa a la plantilla, les decisions no s’han de prendre ni pel partit d’avui ni per l’últim mes. En els últims anys es poden trobar arguments de sobres per arribar a les mateixes conclusions. I els que hagin de venir, que demostrin tenir tanta gana que aconsegueixin que se’ns faci llarg el pròxim trimestre sense lliga.