El Gran Premi de Catalunya de motociclisme ha passat a la història per ser el primer amb una quantitat significativa de públic, uns 20.000 aficionats el diumenge de curses. Però com que el camí de la normalització ja està engegat, toca enfocar l’anàlisi en Marc Márquez i, per sobre de tot, en el paper galdós d’Honda. L’equip de fàbrica, Repsol HRC, el gran dominador del campionat del món les últimes dècades, ha aconseguit aquest 2021 un setè lloc com a millor resultat en una cursa i batalla amb Aprilia per no ser l’últim dels sis constructors del campionat. En la taula d’equips, Repsol Honda és el vuitè d’onze, superat fins i tot per l’equip satèl·lit LCR –amb un quart lloc a Jerez com a millor resultat–, però en tot cas, sempre a distàncies enormes dels equips de fàbrica de Yamaha, Ducati, Suzuki i KTM. En les últimes curses, les Honda –oficials o satèl·lits– estan a més de 20 segons del guanyador. Un segon per volta, una eternitat.

Centrada la qüestió, el primer que s’ha de dir és que Honda ha de donar per perduda la temporada 2021 i centrar-se a oferir una moto a Marc Márquez, Pol Espargaró (Repsol), Àlex Márquez i Takaaki Nakagami (LCR) que cada cursa demostri progressos respecte a l’anterior. A Marc Márquez li pot costar més o menys tornar a tenir la velocitat d’abans de la llarga lesió a l’húmer, però de cap manera ha oblidat la manera de pilotar. I, des de la seva reaparició, ha anat enrere, com els crancs, fins al punt que encadena caigudes i zeros buscant una millora de temps que no arriba. Més dur ha de ser per Pol Espargaró veure com a Catalunya guanya Oliveira amb la moto que el vallesà pilotava fins l’any passat i que va contribuir decisivament a millorar fins al punt d’acabar cinquè en el mundial de pilots, empatat amb el quart. Remata la descripció el fet que Àlex Márquez fos capaç de fer dos segons llocs a Le Mans i Motorland 2020, quan estava a l’equip Repsol, i que dissabte passat acabés admetent que no tenia “res positiu” on agafar-se i diumenge fos ser la primera Honda en cursa... en onzena posició.

En veu més o més baixa, parlant o xiulant, els companys de box de Marc Márquez sempre han sostingut que els costava adaptar-se a la moto que, en mans del 93, arrasava. En el cas de Dani Pedrosa, s’atribuïa a les diferències radicals d’estil de pilotatge i al físic de Pedrosa, que no li permetia fer entrar en temperatura el pneumàtic posterior. Però Pedrosa se’n va anar a KTM el 2019 i HRC es va quedar amb Stefan Bradl per evolucionar tècnicament. Mentre Marc Márquez va estar sa, el domini es va mantenir (títols de pilots, constructors i equips 2019) però amb el campió fora de combat els resultats canten i mentre KTM guanya fins i tot sense tenir els privilegis de dies extra i evolucions en el motor que corresponen als equips amb pitjors resultats, Repsol Honda està tan lluny del podi que el mateix Pol Espargaró suggereix que no els hauria d’avergonyir gaudir de les concessions que el reglament fa als equips petits. Si no fan cap podi aquest 2021, les obtindran.

Per concretar, els problemes d’Honda no són de potència, ni tan sols del sempre temut tren de davant. Són de tracció i d’adherència en la roda posterior. Tot fa pensar que no s’acaba de trobar la manera de fer entrar en temperatura la goma, a partir del moment que Michelin va introduir un nou disseny de carcassa el 2020. Res que una direcció tècnica encertada i el concurs d’un pilot provador amb sensibilitat i qualitat no puguin intentar redreçar.