L’EDITORIAL
UEFA i Conmebol: dos fòssils en hores molt baixes
Tan distreta i amoïnada estava la UEFA amb la Superlliga, aquell “cop d’estat” al futbol europeu segons la malintencionada dialèctica ultraespanyolista de Javier Tebas, que no va encertar a preveure que aquesta Eurocopa de seus múltiples (11 de juny a l’11 de juliol) podia no ser una bona idea des del moment que multiplica les possibilitats que la Covid-19 hi incideixi d’una manera o altra. Per irresponsabilitat, desídia o excés de confiança, la UEFA va oblidar exigir el requisit de la vacunació per poder-hi participar. Potser és que comptava que els governs estatals –com si tots fossin models de planificació– ja els farien la feina. Potser va confiar que atomitzant la competició també es disseminaria la possibilitat de contagis... Potser ni hi va pensar seriosament perquè tenia altres objectius (el front judicial que li impedeix sancionar Barça, Madrid, Juventus, per exemple?).
Com sol passar quan gestiones una organització antiga, fossilitzada, paquidèrmica, la realitat s’imposa i t’atropella. La selecció espanyola i la de Suècia, que s’han d’enfrontar dilluns, han notificat dos positius cadascuna. D’una banda, la UEFA ha d’esperar a veure si són els únics per decidir què passa amb el partit i, de l’altra, ha de passar vergonya i empassar saliva perquè ara no pot exigir la vacunació que, a corre-cuita i no se sap ben bé amb quin objectiu, intenta fer el govern espanyol amb la Roja. Perquè volent tapar una via d’aigua, ves que l’executiu espanyol no en causi una altra: només faltaria que dilluns alguns dels jugadors de Luis Enrique no poguessin jugar per algun efecte secundari derivat de l’administració de la vacuna. Per sort per a la RFEF, té un seleccionador amb un remarcable sentit pràctic i ja ha creat una bombolla amb onze jugadors de recanvi, per si de cas. Era el que havia d’haver fet la UEFA: una seu –o comptades– i seleccions tancades en una bombolla per garantir l’inici normal de la competició. Més o menys com passarà en els Jocs Olímpics.
A l’Amèrica del Sud tampoc la toquen amb precisió. Davant la incidència de la Covid-19 a l’Argentina, seu de la Copa Amèrica (13 de juny a l’11 de juliol), a la Conmebol (l’equivalent a la UEFA) no se li acut cap més solució que traslladar-la al Brasil. Tot i ser el paradís del negacionisme a Llatinoamèrica, la realitat també és tossuda i, digui el que digui el president Bolsonaro, la pandèmia no recula prou, la vacunació és lenta i dispar i el rebuig que genera la copa Amèrica entre amplis sectors de la població i també entre els mateixos equips participants és important. Fins i tot els jugadors de la canarinha s’hi han manifestat en contra... tot i que de seguida han aclarit que si s’ha de jugar, ho faran.