Avi, qui era en Messi?
Art, ritme, esquerra, seda, guant, gol, falta, Casillas, yo lo flipo, Casillas, yo lo flipo más, Van der Sar, escut, cor, quatre Champions, Getafe, física, química, Boateng, orgasme, Del Horno, arrenca de la banda per acabar xutant de la mitja lluna, ho saps, ho saps, però marca igual, vete al teatro, Mourinho vete al teatro, el millor del món, deu Lligues, petitó, l’ídol del fill, la felicitat del pare, l’alegria de l’avi, el penal de Cruyff, la samarreta al Bernabéu, el pòster del gladiador contra el PSG (buf, quin mal, principi d’angoixa), el fals nou, set copes del rei, Maradona cada dia i només amb ‘mate’, Mariposa Tecknicolor, sis pilotes d’or, els quatre contra l’Arsenal, la gambeta a Balenziaga, el Villamarín aplaudint, Chamartín plorant, tres mundials de clubs, les mans al cap d’Eto’o, Creu de Sant Jordi, el riure estúpid, les abraçades amb desconeguts, les sotanes, un pam de terreny, simetria, bellesa, orgia, trenta-set títols, Messi, Messi, Messi, cinc al Bayer Leverkusen, trenta-set al Sevilla, en Joan petit com balla, balla, balla, el burofax, els dits al cel, vuit supercopes, els vint-i-sis al Madrid, el triplet, el sextet, el triplet després d’Anoeta, vuit Pitxitxi, rock’n’roll amb música clàssica i lletra d’un poeta, defenses tombats darrera les barreres, el barret a Almunia, la semifinal a Madrid, el traç del geni, el jo el vaig veure jugar, assistències, Maffeo a Montilivi, la cursa amb Agüero, Aranzubia fins als ous, Roma, Londres, Berlín, la mirada de Capello, l’eslàlom de Saragossa, el luxe del dia a dia, anar al Camp Nou per ell, Cannavaro encastat al pal, pecho frío? Encara em tocaríeu els collons, la època més daurada, la lliga dels cent punts, l’emblema, el Kubala modern, la felicitat de les petites coses, la rutina del triomf, el ferro roent, noranta-un gols el 2012, el diumenge a la tarda, el dimecres el vespre, la conversa del dilluns, el significat del 10, l’adeu inevitable, l’agraïment etern. Gràcies Messi.