Tracten Koeman com si treballés a La Caixa
Malvivim a sota d’un pont amb mantes usades. D’acord. No tenim diners ni per llogar garlandes el dia de l’aniversari presidencial. Comprensió absoluta. Remolquem Messi i Griezmann fins a la porta amb el retret interior de no poder acomiadar altres jugadors amb sous de companyia elèctrica. Lògica inapel·lable. L’herència d’en Bartomeu és pròpia d’un personatge nefast de telenovel·la mexicana. Ningú ho discuteix. Venen temps d’intentar ser competitius sota mínims mentre explota una nova generació de futbolistes. Ho celebrem. Primera conclusió: tot allò relacionat amb l’economia de guerra vigent té l’empatia d’una majoria de la massa social, i no admet discussió més enllà dels neuròtics que esperaven Laporta amb els ganivets afilats, però no ens enganyem, la intranquil·litat va més enllà de l’amenaça de bancarrota i està lligada a les decisions concretes relacionades amb el projecte esportiu.
Així doncs, la contradicció arriba quan de cop i volta es proposa la renovació de Koeman subjugada a la consecució d’uns objectius concrets associats amb guanyar títols, potenciar jugadors prèviament escollits, i practicar un sistema de joc allunyat de la seva naturalesa com a tècnic. Per tant, utilitzant aquests paràmetres deslligats de la misèria monetària del club, estem tractant Koeman com un empleat de La Caixa obligat a vendre assegurances de vida, fèretres de roure i mòbils de darrera generació. No hi ha filosofia pròpia de l’entrenador, sinó una pressió jeràrquica perquè sigui com nosaltres voldríem que fos. Preguntes ràpides: te’l creus o només el defenses si et dona títols? Realment s’ha de forçar un entrenador a aplicar un estil concret? Us imagineu Guardiola i Vilanova signant un document on acceptaven el joc de posició? Si l’has d’exhortar a ser diferent, t’has plantejat que potser no és l’entrenador adequat? Així doncs, pensem-ho bé perquè ara mateix l’única cosa sostenible és la pròpia identitat, i aquesta tipologia d’accions no ajuden a trobar-se de nou amb les arrels d’un mateix. Apunteu sisplau els responsables del club: només demanem sentit comú i deixar de fer coses rares mentre es prenen decisions normals, no excel·lents, simplement normals, i aquesta formulació de la renovació de Koeman no és normal.