A l'hora de confeccionar el pressupost de la temporada 2010/11, l'actual junta directiva del Barça inclourà la partida de drets de televisió de Mediapro? O per prudència la trauran de la columna d'ingressos no fos cas que la productora catalana fes fallida? Permeti'm la ironia després d'escoltar com els nous gestors, en base a una prudència extrema, han desballestat els números que va presentar la darrera junta i els han airejat com una gran mentida per a escarni públic. Vagi al davant que en l'última compareixença dels antics representants de la junta, en què van mostrar cofois un superàvit d'onze milions i un pressupost rècord, els números que lluïen havien d'haver anat avalats amb la mirada crítica de l'auditor. No havent estat així, ja era de preveure que alguna cosa s'interpretaria a l'inrevés. Per tant, no ens hem de sorprendre de l'escenari.

Aquest nou desacord no acabarà aquí, ni de bon tros, i com a bons barcelonistes fins i tot haurà de ser un jutge qui posi ordre. La interpretació dels números entre economistes és una de les grans quimeres d'aquesta societat en què es poden mirar i interpretar de mil maneres i sempre amb resultats diferents, buscant el benefici propi. Ara bé, l'actuació de la junta que presideix Sandro Rosell potser de tan prudent en la mirada que li permet fer l'auditor (ja veurem com la fan a partir de la temporada vinent, quan serà interessant llegir les observacions) ha escenificat un episodi que ja va fer molt de mal al barcelonisme fa molts anys. Sí, ens hem de remuntar a l'any 1978, quan no hi havia auditors que donessin fe dels números que manegaven les entitats esportives. Però allò no va ser obstacle perquè Josep Lluís Núñez titllés d'incompetents, inútils i malbaratadors els directius i executius sortints –entre els quals hi havia el pare de Sandro Rosell–, als quals va denunciar públicament de posar el club quasi en fallida tècnica. La solució, que ja estava en l'agenda de la junta anterior, era demanar un avançament de l'anualitat als socis, cosa que va fer Núñez, que es va convertir en el gran gestor i salvador del club. Des de llavors, el nuñisme no va permetre respirar els antics gestors, sotmetent-los a través dels mitjans de comunicació amb insults i desprestigiant-los públicament.

En certa forma, l'equip de Rosell mostra un tic semblant amb aquell lamentable episodi. Que no sigui aquesta justificació que han construït la que els faciliti la coartada perfecta per excusar-se d'ara en endavant del que no sàpiguen fer. Resultaria més bo que recuperessin una mica el millor de l'esperit del 2003: tancar el passat i mirar el futur per construir-lo amb les pròpies eines.