Prou d’aquest Koeman
El Barça no dona per més, ja ho sabem, és el que hi ha, no pots exigir quan manca el talent, hem de ser comprensius amb la situació econòmica del club... Prou! De veritat, prou d’utilitzar fórmules condescendents per salvaguardar un equip amb limitacions explícites però amb una manca de lideratge tàctic que exploti les seves qualitats, prou de presumir de la defensa dels joves quan mantens jugadors que suen per competir contra equips de mitja taula mentre s’enfonsen repetidament davant els grans d’Europa, prou de mostrar la teva egolatria a diverses entrevistes on fots bronca el president quan realment no ets capaç de rebel·lar el teu equip, prou dels discurs de l’heroi de Wembley quan el mateix Kubala va fracassar fins a dues vegades a la banqueta del Barça, prou de declaracions populistes a la roda de premsa per dissimular la ineficàcia davant de la pissarra, prou doncs, de comprar el sermó de tot es pot comprendre perquè no es pot esperar més d’una plantilla amb vocació de lluitar l’Europa League: un relat que no el podem fer nostre perquè llavors qualsevol mèrit lògic aconseguit des de la banqueta acaba prenent una dimensió hiperbòlica per dissimular la pobresa tàctica.
Així doncs, prou de Koeman, si més no, prou d’aquest Koeman excessivament orgullós d’haver-se conegut, del Koeman erigit a si mateix com a salvador del club, del Koeman que porta el Barça el cor però es va assegurar el futur firmant un contracte que anava més enllà del mandat de qui el va fitxar, del Koeman que li convé repetir l’axioma de tenim el que tenim per no haver de respondre sobre les pròpies responsabilitats, en definitiva, del Koeman que es tapa amb la bandera del Barça perquè no veiem que realment, no és com ens agradaria que fos.