El Barça reviu la trista existència dels anys previs a l’arribada de Cruyff a la banqueta i perd la segona part intentant empatar el partit per dalt després d’una primera inoperant a nivell de ritme de joc, o sigui, no has aconseguit ser qui teòricament vols ser i acabes recuperant l’essència més primitiva d’un equip de mitja taula de l’Anglaterra dels vuitanta, sense més pla que l’èpica i tots amunt perquè les torres acabin enganxant una pilota enmig d’un caos tàctic difícil d’explicar.

A partir d’aquí, ja han repetit que és el que hi ha, sigui contra el Bayern o el Granada, però podem anar a uns mínims innegociables i aquests no han de ser el resultat sinó prioritzar el Barça d’aquí tres anys, i en el pla de futur de l’equip no hi entren Luuk de Jong, Coutinho, i alguns dels veterans de casa, o sigui, posats a perdre o empatar contra equips de mitja taula, sigui perquè dones continuïtat al futur i sobretot, tens un pla de joc diàfan de com vols arribar a ser un adult. Ara res de res. No s’avança perquè manca radicalitat i prou exemples tenim dels efectes nocius de quedar-se a mig camí per por d’evitar trencadisses inevitables. Ras i curt, si no anem endavant estem perdent el temps, si no avancem estem retrocedint.

Així doncs, valorem si Koeman ajuda a construir el Barça del 2025 plantejant una segona part com si fóssim el Norwich, intentant passar una eliminatòria de la FA Cup a la desesperada perquè el públic s’enganyi i vagi cap a casa ben content i amb algunes cerveses de més. I és que no es tracta de guanyar, mai l’afició ho havia interioritzat tant bé com ara, sinó que es tracta de créixer i ara com ara, estem més a prop de l’època més fosca del Barça de Gaspar que no pas en aquell impàs on a pesar de les derrotes, gaudeixes d’aquella sensació plaent de qui construeix un demà pròsper. No enganyem a ningú: estem perdent el temps.