1. Guardiola

Molts barcelonistes estan orgullosos. Escolten dir al seu entrenador que el futbol de base és una gran solució per tancar la plantilla per a aquesta temporada. Ja sabem que no hi ha diners, que Cesc no pot venir i que la contractació d'alguns futbolistes destacats es complica cada dia per les altes pretensions dels clubs venedors. I si el Pep ho diu, tots convençuts. És cert que la Masia del Barça passa a exercir un paper protagonista amb la presència de Guardiola i també que, fitxar per fitxar, val més donar l'oportunitat a un futbolista de la casa i de fàcil adaptació a la manera tan particular de jugar que té el Barcelona. Però no tot és tan senzill...

2. Barcelona B

L'equip de Luis Enrique jugarà aquest any en una segona divisió A amb catorze equips exprimera. Per tant, d'una dificultat majúscula, però al mateix temps una oportunitat única per veure progressar els joves. L'any passat, Jonathan dos Santos i Thiago (dues de les parles del planter), per exemple, es van entrenar amb el primer equip, però van jugar molt poc, ni amb el primer equip ni amb el filial. Fins i tot el darrer dia, en el partit de tornada contra el Sant Andreu en què l'equip es jugava l'ascens a segona A, tots dos van quedar fora de l'onze inicial per motius tècnics. Ara mateix, el primer equip té disset jugadors de camp i dos porters. Comptarà Guardiola amb el B? Viatjant amb el primer equip (cada setmana tres o quatre, entre sancions, lesions i rotacions) simplement per omplir, sense jugar, algú creu que aquests nois arribaran a ser el que s'espera d'ells?

3. Futur

Bartra, Muniesa, Sergi Gómez, Oriol Romeu, Jonathan dos Santos, Thiago, Sergi Roberto (i algun més) fan olor de primer equip... si res es fa malbé, si progressen, si es compta amb ells, si tenen sort... tantes coses! Si els ho preguntes et diran que estan encantats de tastar el primer equip. Si consultes amb els tècnics et diran que cada cosa al seu temps. Accelerar el procés cap a la primera divisió per necessitats del guió pot resultar extraordinàriament perjudicial per al futbolista. I Guardiola ho sap perquè ha conegut desenes de jugadors de totes les èpoques cremats abans d'hora. Aquests nois són molt bons, i fer-los passar del juvenil o de segona al primer equip per jugar pot ser una decisió encertada (Busquets o Pedro), però difícil d'entendre si és una necessitat.

4. Banqueta

La temporada passada, a aquestes altures de la pel·lícula, el comentari general era la nul·la profunditat de banqueta del Barça. Aleshores, ja era un problema. Ara, tot plegat és exagerat: quatre baixes (Márquez, Txigrinski, Touré i Henry) i dues altes (Villa i Adriano): com dèiem, disset jugadors de camp! Per molt que Guardiola faci radical la seva condició d'home de club i traslladi al soci un missatge corporatiu, el Barça ha de fitxar un substitut de Busquets i, com a mínim, un altre futbolista de mig camp. I Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta, dos homes de futbol, ho saben. I Guardiola, també. La temporada és llarga, rara perquè és postmundial (a veure com sobreviuen els onze blaugrana que hi van ser), l'exigència (per venir d'on venim), brutal. Fem el que calgui ara per no patir després. I el planter ajudarà quan hagi d'ajudar. Com a alternativa, sí; com a obligació, no.