El president de la FIFA, Joseph Blatter, ens ha posat al dia en una entrevista en la revista alemanya Focus del seu pensament revolucionari per a aquest avançat inici de mil·lenni. Es tracta d'afegir la tecnologia per determinar el gol, quan passa la pilota de la ratlla i quan no, i de fer fora els empats del mundial.

Argumenta que el futbol és especulatiu en la primera fase dels mundials, en què els equips surten a no perdre i, de vegades, el tercer partit genera una actitud en els rivals poc esportiva i poc ètica. Les dues mirades crítiques em resulten encertades. La primera, cabdal: ja que és el gol el veritable tresor en un partit de futbol, cal desposseir-lo de l'apreciació que pugui fer un àrbitre en el cas d'una acció gens clara. Que sigui la màquina, els instruments i la tecnologia que dictaminin si una pilota ha entrat o no. I no se'n parli més.

Tot i tenir bones intencions per contraatacar l'especulació de partits en el mundial, caldria que abans Blatter fes un exercici respecte de com s'estan relacionant els interessos de les lligues professionals i el de les seleccions, és a dir, amb els tornejos que organitzen tant la FIFA com les diverses federacions continentals. ¿De què serveix parlar d'especulació en els partits, entre els rivals, que hi és, quan els jugadors arriben fosos a un mundial i després no tenen temps ni per completar el descans que per llei els pertoca? Ha observat Blatter i la FIFA el que s'ha generat amb aquesta data assignada enmig de l'agost per tal que les seleccions organitzin un amistós?

Si Blatter creu en el mundial, de la qual cosa no en tinc el menor dubte, de la primera cosa que s'hauria de preocupar és dels artistes i observar el seu entorn, que no és cap altre que les competicions nacionals i continentals. Per evitar un col·lapse i un aixecament, que algun dia es pot produir –si no és aquest any, serà el següent o d'aquí a cinc– per part dels clubs, la FIFA té les eines per pressionar i endreçar el pati de tal manera que no només els artistes arribin en condicions al mundial, sinó que cap competició, cap lliga ni cap club se senti menyspreat ni saquejat pels excessos que de vegades s'observen en el màxim organisme mundial del futbol.

La FIFA té prou força per sotmetre les seves federacions nacionals perquè redueixin a divuit o a setze equips com a molt els formats de les lligues professionals. Té la força per marcar tendències en els calendaris continentals dels clubs i, tot plegat, pot endreçar aquest caòtic món del futbol que tant malestar produeix especialment en el futbol professional. Ja sabem que la UEFA ha amenaçat de totes les maneres possibles les lligues europees que no s'avenen a reduir els seus equips a menys de vint. I ningú no en fa cas. En les lligues professionals, ningú no s'atreveix a fer fora de la competició dos equips més. Doncs que sigui la FIFA la que s'imposi en aquest punt, vital per desenvolupar a partir d'aquí calendaris més assumibles per a tothom, fins i tot per als artistes, i així poder satisfer les expectatives de les grans competicions de seleccions, inclosa la copa del món.

I llavors, amb futbolistes més frescos, potser el mundial es jugaria d'una altra manera. Segur que Blatter, fins i tot, observaria que aquesta revolució de negar l'empat en aquest torneig esdevé una mesura del tot inoportuna, perquè els futbolistes tindrien una altra actitud física.