On s’hagin pogut contagiar Dembélé, Jordi Alba, Lenglet, Balde, Gavi i Umtiti (hi podem afegir Alves, però el lateral ja estava descartat per Mallorca perquè no està inscrit) només ho haurien de saber ells; i encara, perquè la fal·lera expansiva de l’òmicron no té aturador i és font de contagis sorprenents. No ha transcendit què han fet sis d’aquests jugadors per festes, però hi ha un cas que sí, i torna a ser un sospitós habitual, Dembélé. Si en les imatges que s’han fet públiques del seu casament al Marroc s’observa la ignorància de totes les regles de protecció –ni una mascareta, abraçats, amuntegats...–, imaginar com deuen ser les que no s’han difós fa posar els pèls de punta.

Dembélé és allò que se’n diu un cas. A partir de la informació que ha facilitat el club no se li pot atribuir ser el focus del brot que hi ha hagut al vestidor del Barça, però tampoc es pot descartar. I encara que no en fos el causant, el seu comportament ha estat tan irresponsable que mereixeria tenir una conseqüència professional... que difícilment existirà perquè seria un torpede a la seva renovació. Dembélé feia vacances i podia destinar-les al que cregués convenient, però no comunicar el seu casament al club ha estat d’un infantilisme delator, com quan un nen intenta dissimular que ha comès una trapelleria. O, pitjor, com si pensés que podria mantenir la festa en secret. En qualsevol cas, el que no pot evitar l’extrem francès és que ara les mirades de sospita es girin cap a ell. Com quan els seus primers anys a Barcelona eren una anarquia –alimentació, descans, puntualitat...– impròpia d’un professional milionari que, a més, encadenava lesions una rere l’altra.

Anarquia és el concepte que defineix més bé Dembélé. També a la gespa, on trasllada la seva manera de ser. El Barça sempre n’ha volgut aprofitar la gamma de recursos per desequilibrar els defenses rivals. Però lesionat o aïllat pel contagi de covid-19, Dembélé perd els actius que li queden i no serveix de res.