Dembélé ha d’acabar l’Erasmus
La meva generació va ser la primera que va massificar estades acadèmiques a l’estranger, on recorries els carrerons secundaris de qualsevol ciutat europea tot fent de l’anarquia horària una forma de rutina i, amb certa discreció, realitzaves intercanvis culturals a nivell tàntric mentre incomplies a temps parcial les obligacions acadèmiques en nom de l’experiència vital. Doncs res, aquest era Dembélé quan va arribar a Barcelona fa quatre anys, amb la diferència lògica que nosaltres situàvem al mapa la ciutat on fèiem l’Erasmus i ell prenia la diversitat meteorològica entre Dortmund i Barcelona com únic element espaial de certa objectivitat.
A partir d’aquí, la frustració d’haver pagat a preu d’or un adolescent immadur totalment aïllat de la realitat per motius diversos que, a més, per una amalgama de responsabilitat pròpia i mala fortuna, ha vist lesionat prop de la meitat dels partits en què hauria pogut participar amb el Barça, ens ha de portar a valorar la seva renovació des de la possibilitat més que no pas des de la realitat. Dit d’una altra manera, si ens basem en la realitat i en el rendiment doncs res, ja l’acompanyo jo al seu nou destí amb el meu Seat Alhambra de set places perquè hi entrin també els seus col·legues. Ara, si analitzem fredament les potencialitats que el varen portar al Barça i sobretot, certs indicis de maduresa i la confiança cega de Xavi a l’hora de trobar-li la mesura entre la seva anarquia d’or i un cert rigor tàctic, potser realment val la pena donar un vot de confiança a Dembélé si està disposat a acabar l’Erasmus, si vol fer-se gran, si vol allunyar-se de l’antològic “no sabe hablar” de Messi, si mostra la intenció de començar de nou la seva carrera futbolística, ja que al final, vagi on vagi sempre serà un jugador diferent als altres. En definitiva, no ens enganyem: la seva marxa no seria cap drama però la seva continuïtat pot ser un gran oportunitat sempre i quan no tingui l’actitud, com sembla, d’anar a trincar la pasta al millor postor. Perquè si és així ja poden anar pujant al Seat Alhambra que farem via.