Opinió

LA PORTADA DE PEP RIERA

Un tros de vida

Vint anys són molts. Per­me­ten fer una intensa mirada enrere. No sé si L’Espor­tiu (El 9) és com ens l’havíem ima­gi­nat fa vint anys, però és aquí, pre­sent, amb els pilars fona­men­tals intac­tes: la llen­gua i una mirada dife­rent a l’hora d’expli­car els esports. Miro enrere i sobre­tot hi veig per­so­nes, mol­tes, que han fet pos­si­ble aquest diari. I mirant el pre­sent, penso que alguna cosa devem haver apor­tat des de L’Espor­tiu (El 9) a la nor­ma­lit­zació del català en l’àmbit espor­tiu i del peri­o­disme i a dig­ni­fi­car la premsa espor­tiva. A vega­des no és només el que fas, sinó com influ­ei­xes en els altres. Sens dubte, en una cosa que hem influït, fins i tot més enllà dels mit­jans espor­tius, és en les por­ta­des. Hem for­jat una per­so­na­li­tat pròpia en les por­ta­des. Hi hem sin­te­tit­zat la nos­tra manera de ser i de fer, i se’ns ha reco­ne­gut.

És molt difícil triar-ne una, però he triat aquesta pel mis­satge que conté. És la de la prèvia del pri­mer Barça-Madrid de Guar­di­ola i Mou­rinho. Sí, el del 5-0 i un bany abso­lut de fut­bol. El Madrid de la supèrbia divul­gada pels seus incomp­ta­bles alta­veus con­tra el Barça de Guar­di­ola que tenia una idea i que tre­ba­llava per men­jar-se el món. Ara ja sabem qui va gua­nyar, quin dels dos ha pas­sat a la història. Una idea pròpia, una iden­ti­tat sin­gu­lar, auten­ti­ci­tat i ambició. Recep­tes apli­ca­bles al fut­bol, al peri­o­disme i, sí, a la vida. Per molts anys!

* Pep Riera va diri­gir El 9 entre el 2003 i el 2011.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)