L’EDITORIAL
El Dakar de les essències o el Dakar del gas a fons
En tota competició de motor i al llarg de la història, els equips locals sempre han estat vistos amb recel pel seu presumpte coneixement del terreny. En el Dakar, els equips no francesos sospitaven del filtratge d’informació cap als equips francesos per part d’una organització francesa. A Amèrica del Sud, els pilots locals es tornaven de sobte més competitius. Ara és Carlos Sainz i Audi els que escampen dubtes sobre què sabia de més el qatarià Al-Attiyah (es corre a l’Aràbia SauditaI) per no perdre’s al final de l’etapa de diumenge.
En primer lloc, s’ha de dir que protesten els que es perden. Sainz ja ho va fer un any enrere –es referia al recorregut com a gimcana– i David Castera, el director de cursa, li va haver de parar els peus. ‘Désolée, c’est le Dakar’, que deia el creador de la prova, Thierry Sabine quan algun participant se li queixava d’un itinerari impossible.
La majoria de participants es van perdre diumenge en aquell fatídic canvi de rumb del quilòmetre 250, a només 30 del final de l’especial. Sainz i Lucas Cruz van ser dels que més temps van carregar, més de dues hores, i Nani Roma i Àlex Haro una, però la majoria dels que es van extraviar van recuperar el rumb en un màxim de 30 minuts. Sainz, Roma i alguns equips més –entre els quals Terranova-Oliveras i Przygonski-Gottschalk– van arribar al punt conflictiu abans que Al-Attiyah i Loeb, que rodaven junts i que, tot i veure les marques dels que s’havien equivocat, van tirar pel camí correcte. Aquest fet sustentaria que el qatarià disposava d’informació sensible i seria tan injustificable que no es demostrarà mai a menys que algú confessi. Però a falta de més indicis, el que tenim per analitzar és que alguns han perdut dues hores en una distracció en la qual la majoria només hi ha enterrat uns minuts.
Tots estaven avisats: des de l’any passat el Dakar intenta recuperar el concepte de raid –més orientació, més intuïció, més navegació– en detriment de la velocitat pura pròpia d’un ral·li. A altes velocitats, saltar-se un punt crític de navegació és més fàcil que quan el ritme és diferent. Que això pot propiciar resultats insòlits? ‘C’est le Dakar, patron’