No guanya tants calés com les estrelles del futbol o del bàsquet, ni tan sols com els seus cosins germans del tennis, però es pot passejar per la plaça Catalunya amb la impunitat que li atorga l'anonimat dels esports que no arrosseguen grans masses. L'argentí Fernando Belasteguin (Pehuajo, 1979), a la dreta de la imatge després de guanyar els Internacionals de Catalunya al Polo el juny passat, ja fa vuit anys que és el primer classificat del rànquing mundial de pàdel, un esport dominat bàsicament pels argentins, els espanyols, els catalans i algun brasiler, però que és prou desconegut en el món anglosaxó. El pàdel s'ha popularitzat amb molta força a Catalunya en els últims anys després d'uns orígens extremament pijos que generaven reticència pública.

Doncs bé, Belasteguin viu a Barcelona i s'entrena també a Castelldefels per una casualitat. Juntament amb el seu company Juan Martín Díaz van perdre un partit que tenien pràcticament guanyat en els Internacionals del Real Club de Polo del 2003. Van caure contra Gattiker i Gutiérrez quan dominaven per 6-4 i 4-1 i ja acaronaven la victòria. Belasteguin va sortir per Barcelona i aquella nit va conèixer la seva dona, una catalana.

El número u ara està lluny geogràficament del seu company Díaz, també argentí. Es troben en els tornejos però la seva compenetració ja estava prou apamada anteriorment. De fet, Belasteguin només s'entrena a pàdel un dia a la setmana sota la mirada atenta de Javi Casadesús, el seleccionador català, que l'ajuda des del 2007. La resta de la setmana esmola el seu físic descomunal i també fa Pilates. Juga en el revés i considera que el seu millor cop és el globus. Però tots els seus rivals en destaquen el seu potencial físic i la competitivitat. En una entrevista li van preguntar quin era el cop que havia de millorar i va respondre que «tots». Ha jugat 176 finals des que es va fer professional el 1995 amb 15 anys i ha obtingut 136 títols, un percentatge altíssim. Amb Díaz, ha afrontat 135 finals des del 2002 i han vençut en 124 ocasions. Van estar imbatuts durant un any i nou mesos en què van disputar 22 tornejos del 2005 al 2007.