Opinió

CABÒRIES D'ESTIU

JOAN MARTÍ

Belasteguin, un número u anònim

No guanya tants calés com les estrelles del futbol o del bàsquet, ni tan sols com els seus cosins germans del tennis, però es pot passejar per la plaça Catalunya amb la impunitat que li atorga l'anonimat dels esports que no arrosseguen grans masses. L'argentí Fernando Belasteguin (Pehuajo, 1979), a la dreta de la imatge després de guanyar els Internacionals de Catalunya al Polo el juny passat, ja fa vuit anys que és el primer classificat del rànquing mundial de pàdel, un esport dominat bàsicament pels argentins, els espanyols, els catalans i algun brasiler, però que és prou desconegut en el món anglosaxó. El pàdel s'ha popularitzat amb molta força a Catalunya en els últims anys després d'uns orígens extremament pijos que generaven reticència pública.

Doncs bé, Belasteguin viu a Barcelona i s'entrena també a Castelldefels per una casualitat. Juntament amb el seu company Juan Martín Díaz van perdre un partit que tenien pràcticament guanyat en els Internacionals del Real Club de Polo del 2003. Van caure contra Gattiker i Gutiérrez quan dominaven per 6-4 i 4-1 i ja acaronaven la victòria. Belasteguin va sortir per Barcelona i aquella nit va conèixer la seva dona, una catalana.

El número u ara està lluny geogràficament del seu company Díaz, també argentí. Es troben en els tornejos però la seva compenetració ja estava prou apamada anteriorment. De fet, Belasteguin només s'entrena a pàdel un dia a la setmana sota la mirada atenta de Javi Casadesús, el seleccionador català, que l'ajuda des del 2007. La resta de la setmana esmola el seu físic descomunal i també fa Pilates. Juga en el revés i considera que el seu millor cop és el globus. Però tots els seus rivals en destaquen el seu potencial físic i la competitivitat. En una entrevista li van preguntar quin era el cop que havia de millorar i va respondre que «tots». Ha jugat 176 finals des que es va fer professional el 1995 amb 15 anys i ha obtingut 136 títols, un percentatge altíssim. Amb Díaz, ha afrontat 135 finals des del 2002 i han vençut en 124 ocasions. Van estar imbatuts durant un any i nou mesos en què van disputar 22 tornejos del 2005 al 2007.

EL PÀDEL NEIX A ACAPULCO Un ric mexicà, Enrique Corcuera, no tenia prou espai per fer un pista de tennis i se'n va inventar una de més petita en la qual utilitzava raquetes de fusta. Va convidar-hi a jugar un amic seu, Alfonso de Hohenlohe, que el va visitar a Acapulco el 1974 i que va exportar l'experiment a Marbella amb modificacions. Després es va començar a jugar a Madrid i el 1975, a l'Argentina. No és estrany, per tant, que amb aquests antecedents adobats amb el fet que José María Aznar hi juga, el pàdel arrossegui encara prejudicis.
ELS INICIS A CATALUNYA La federació catalana va néixer el 2004 i ja té unes 6.000 llicències que contrasten amb les 383 que hi havia al Principat el 1998. Ara mateix, hi ha 68 clubs a Barcelona, 16 a Tarragona, 16 a girona i 6 a Lleida que constaten que l'esport ha arrelat amb força perquè la gent s'hi enganxa de seguida. L'origen del pàdel a Catalunya cal situar-lo a mitjan dels anys vuitanta, quan el Club Tennis Bonasport va apostar per instal·lar unes pistes per provar aquella nova disciplina.
AMB PÀGINA web En la pàgina web del jugador argentí www.fernandobelasteguin.com hi ha la vida i miracles del jugador i vídeos en què se'l pot veure en acció. També n'hi ha un bon grapat al Youtube, tot i que no sempre tenen prou qualitat perquè es tracta d'un esport en què la televisió encara no ha acabat de trobar el punt òptim perquè l'espectador apreciï amb nitidesa les cabrioles i els efectes que agafa la bola. A més, els jugadors poden sortir per la porta i tornar la pilota des de fora del recinte.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)