Belasteguin, un número u anònim

No gua­nya tants calés com les estre­lles del fut­bol o del bàsquet, ni tan sols com els seus cosins ger­mans del ten­nis, però es pot pas­se­jar per la plaça Cata­lu­nya amb la impu­ni­tat que li atorga l'ano­ni­mat dels esports que no arros­se­guen grans mas­ses. L'argentí Fer­nando Belas­te­guin (Pehu­ajo, 1979), a la dreta de la imatge després de gua­nyar els Inter­na­ci­o­nals de Cata­lu­nya al Polo el juny pas­sat, ja fa vuit anys que és el pri­mer clas­si­fi­cat del rànquing mun­dial de pàdel, un esport domi­nat bàsica­ment pels argen­tins, els espa­nyols, els cata­lans i algun bra­si­ler, però que és prou des­co­ne­gut en el món anglo­saxó. El pàdel s'ha popu­la­rit­zat amb molta força a Cata­lu­nya en els últims anys després d'uns orígens extre­ma­ment pijos que gene­ra­ven reticència pública.

Doncs bé, Belas­te­guin viu a Bar­ce­lona i s'entrena també a Cas­tell­de­fels per una casu­a­li­tat. Jun­ta­ment amb el seu com­pany Juan Martín Díaz van per­dre un par­tit que tenien pràcti­ca­ment gua­nyat en els Inter­na­ci­o­nals del Real Club de Polo del 2003. Van caure con­tra Gat­tiker i Gutiérrez quan domi­na­ven per 6-4 i 4-1 i ja aca­ro­na­ven la victòria. Belas­te­guin va sor­tir per Bar­ce­lona i aque­lla nit va conèixer la seva dona, una cata­lana.

El número u ara està lluny geogràfica­ment del seu com­pany Díaz, també argentí. Es tro­ben en els tor­ne­jos però la seva com­pe­ne­tració ja estava prou apa­mada ante­ri­or­ment. De fet, Belas­te­guin només s'entrena a pàdel un dia a la set­mana sota la mirada atenta de Javi Casa­desús, el selec­ci­o­na­dor català, que l'ajuda des del 2007. La resta de la set­mana esmola el seu físic des­co­mu­nal i també fa Pila­tes. Juga en el revés i con­si­dera que el seu millor cop és el glo­bus. Però tots els seus rivals en des­ta­quen el seu poten­cial físic i la com­pe­ti­ti­vi­tat. En una entre­vista li van pre­gun­tar quin era el cop que havia de millo­rar i va res­pon­dre que «tots». Ha jugat 176 finals des que es va fer pro­fes­si­o­nal el 1995 amb 15 anys i ha obtin­gut 136 títols, un per­cen­tatge altíssim. Amb Díaz, ha afron­tat 135 finals des del 2002 i han vençut en 124 oca­si­ons. Van estar imba­tuts durant un any i nou mesos en què van dis­pu­tar 22 tor­ne­jos del 2005 al 2007.